(Dayana Carrillo)
“La nostra vida té sentit, té futur, perquè al centre Déu és qui crida”
A nivell general, considero que s’ha aconseguit una gran part de l’objectiu d’aquest Congrés de Vocacions, és a dir, passar de pensar en consagrats i sacerdots a l’hora de parlar de “vocació”, a tenir en compte totes les crides possibles per les quals Déu ens convoca per fer créixer el seu Regne enmig del món, és a dir, parlar d’una “cultura vocacional”.
M’ha semblat interessant que, per poder arribar a aquest plantejament, es parlés des del principal, des de la identitat de l’Església, i com a Església que som estem cridats a involucrar-nos activament en aquesta tasca, amb un toc realista: “hem de curar la fractura [que hi ha] entre fe i vida quotidiana”, punt molt encertat ja que moltes vegades limitem, nosaltres mateixos, la fe a una parròquia, a un grup, a una doctrina, però la fe està buscant trencar límits, arribar a nous horitzons, camí en què no estem en “zero”, Jesús ja ens va donar el primer pas: l’encontre, perquè després de tot, la vocació és una crida a estar amb Jesús i ser enviats (Mc 3, 13-14). Un encontre amb l’Amor, l’Amor que és difusiu per si mateix, no es pot reservar, no es pot guardar, per una banda, no porta primer a sortir de nosaltres mateixos i després a sortir amb els altres. En altres paraules, aquells que hem tingut un encontre amb Déu no podem deixar de contar el que fa Déu a la nostra vida, en els nostres apostolats, en les nostres obres parroquials, en la vida quotidiana; però també a aquells racons on no arribem en persona, podem ara arribar a través d’una imatge, una publicació, un vídeo, perquè sí, el continent digital existeix, és real, perquè el que hi ha darrere de les pantalles són persones, grans i joves.
Ara, al tornar a les nostres realitats, hem de lluitar perquè tot el viscut en el Congrés no es quedi en somnis, sinó que puguem passar dels somnis als reptes, a l’acció de l’urgència vocacional i missionera, per què urgència? Perquè ens debilitam. El congrés ha estat un impuls, una invitació i una crida a no tenir por d’anunciar Crist amb tota veritat i autenticitat, “Al jove si se li demana poc, no dóna res, si se li demana molt, ho dóna TOT” (Timon David), només amb la veritat i la coherència en el testimoni podrem transmetre l’essencial de l’Evangeli: la Presència de Jesús, només amb la confiança en Déu podrem anunciar que Déu somia, per a cada jove, per a cadascun de nosaltres, per a tu, un camí de plenitud.
