(El Nacional ·Montserrat Dameson · 21/07/24) La Viqui Molins i Gomila (Barcelona, 1936) és religiosa Teresiana i activista. Des de ben jove s’ha dedicat a les persones en risc d’exclusió social, als malalts, als drogodependents i als pobres. Per poder dur a terme la seva vocació, va fer vida al Raval durant gairebé quaranta anys, però l’any 2022, per motius de salut, se’n va haver d’anar. Ara viu a Gràcia, però encara es dedica a l’Hospital de Campanya de Santa Anna, una parròquia al centre de la ciutat que alimenta i atén centenars de sensesostre, i també als “pisos d’oportunitats”, una iniciativa per acollir joves migrants sense papers. Als seus vuitanta-vuit anys, sembla que ni l’energia ni la fe se li acaben. A principi d’any va anunciar la Fundació Viqui Molins amb la intenció que la seva tasca pugui seguir quan ella ja no hi sigui. Ens trobem al claustre de Santa Anna a l’hora de dinar, que és ple de gom a gom d’usuaris de l’Hospital de Campanya. Tothom coneix i saluda la Viqui Molins efusivament, i ella els pregunta per les seves situacions i famílies. Per poder xerrar amb calma, anem a la capella del Santíssim dessacralitzada de la parròquia.
De la Bonanova al Raval. Com va anar, això?
