(Marta Millà i Bruch · 17/05/24) “Vine, no em facis esperar més, vine, plàcid ventijol del cel, venteja el jardí del meu cor!” Cantata 172 J. S. Bach
Aquests dies ens trobem ja en les celebracions que són la culminació del temps Pasqual: l’Ascensió, la Pentecosta i la Santíssima Trinitat. Déu ens envia el seu Esperit cap al nostre interior i ens empeny, ens mou i prepara la nostra ànima com a Temple sagrat per estar a punt per a la Trinitat i viure des del dinamisme de l’Amor: Jesús s’enlaira, l’Esperit davalla i nosaltres, com a “comunitat harmoniosa”, com diu el Papa Francesc, sortim portes enfora. Comunitat que és Església arrelada en Crist, però vivificada en l’Esperit.
Sant Irineu parlava de les “dues mans del Pare”, de les dues missions: la missió del Fill i la missió de l’Esperit. Dues missions diferents: la primera, missió concreta i arrelada en la història; l’altra, la de l’Esperit, novetat i sorpresa que ens fa respirar alè nou cada dia que estrenem. Però, alhora, són missions complementàries. I és per aquesta complementarietat, que els criteris per saber si una acció ve segellada per l’Esperit els trobem en els criteris de l’acció de Jesús:
On hi ha el poder del diner, de la política, del sexe, de les armes… allà no hi és l’Esperit
En canvi:
On hi ha la Paraula, l’escolta, l’amor… allà hi ha l’Esperit, l’Evangeli.
On hi ha accions humanes que tinguin com objectiu el bé del més petit, el més pobre, allà hi ha l’Esperit.
On es construeix unitat, però des dels diferents carismes i el respecte cap allò que és diferent, allà hi ha l’Esperit.
On hi ha gestos de reconciliació, on es produeix l’abraçada fraterna, allà hi ha l’Esperit.
On hi ha somriures de bondat, la confiança d’un bon amic o amiga, l’esperança, la il·lusió, l’anhel d’un món just… allà hi ha l’esperit.
En definitiva, on hi ha “benaurança”: la benaurança dels pobres en l’esperit, la dels qui ploren, la dels humils, la dels que tenen fam i set de justícia, la dels compassius, la dels nets de cor, la dels que treballen per la pau, la dels perseguits pel fet de ser justos… Allà, hi ha l’Esperit i se’ns dóna la verdadera Alegria.
Vine Santa Ruah, Vine Esperit Sant!
