(Gna. Mariola López Villanueva, RSCJ, publicat en Boletín UISG 187/2025)
“El Senyor desitja obrir en el nostre cor un camí
pel qual entrar a les nostres vides i fer el seu viatge”.
En aquest any Jubilar s’està escrivint i dialogant molt sobre l’esperança Com continuar parlant d’esperança en un món que sembla tornar-se cada vegada més inhòspit, on milions d’éssers humans sofreixen violència, passen fam, es veuen obligats a abandonar la seva terra, veuen ignorats els seus drets més bàsics, i són devastats per la indiferència…? Travessem un segle profundament ferit per les guerres, les polaritats, la demonització de l’altre diferent de mi i, alhora, paradoxalment beneït i ple de potencialitats perquè és el temps en el que Déu està arrivant.
Com a dones convocades per Jesús, és precisament en les fractures del nostre món on més necessitem habitar la causa de l’esperança. Una esperança que se situa en el cor, en el lloc dels nostres desitjos profunds, en el contacte amb el que som i vivim. Connectar amb l’esperança que transforma requereix anar al fons i des d’aquí parla de nosaltres i de tot allò que no ens atrevim a dir en veu alta però que batega en el nostre interior.
Quines paraules portar a aquesta comunitat internacional de dones líders? Dones que desitgen encoratjar i inspirar, bufar esperança en altres dones i en altres companys de missió? El que puc compartir amb vosaltres no és des del molt saber, sinó des del que he anat sentint i agradant-me al llarg dels anys en les meves trobades amb religioses de diverses congregacions i diferents edats, algunes de les quals han arribat a ser per a mi autèntiques germanes i companyes de camí.
