(VN · Christopher Wells · 07/07/25) Després de la segona sessió de l’Assemblea General del Sínode celebrada l’any passat, la Secretaria General del Sínode ha elaborat un nou document que brinda orientació per a la següent etapa del camí sinodal.
El text titulat Pistes per a la Fase d’Implementació del Sínode busca fomentar el diàleg entre les Esglésies locals i la Secretaria General, a més de promoure l’intercanvi d’experiències sinodals entre les Esglésies.
Amb motiu de la publicació d’aquest document, la germana Nathalie Becquart, XMCJ, sotssecretària del Sínode, va dialogar amb Vatican News.
A l’entrevista, descriu què és la fase d’implementació del Sínode sobre la sinodalitat, què significa realment la sinodalitat, com ha estat rebuda per l’Església, i quin és el propòsit del nou document.
Germana Nathalie, el Sínode acaba de publicar un nou document titulat Pistes per a la Fase d’Implementació del Sínode, un text que dóna suport a l’intercanvi de dons entre les Esglésies. Podria explicar-nos què és aquesta fase d’implementació?
Aquesta fase va començar just després de la celebració del Sínode que va culminar amb l’Assemblea a Roma a l’octubre de 2024. Segons la constitució Episcopalis communio, la recepció del Sínode —és a dir, posar en pràctica els seus fruits— és una etapa clau.
I per primera vegada, el Papa Francesc va aprovar directament el Document Final del Sínode, la qual cosa el converteix en part del Magisteri ordinari de l’Església. Per això, ara se’ns demana concretar aquestes recomanacions, portar-les a la vida amb creativitat, respectant la diversitat de contextos de les Esglésies locals.
No n’hi ha prou amb tenir un document i deixar-lo arxivat. Cada Església local ha de destriar com aplicar les seves recomanacions a la seva realitat concreta.
Les primeres fases del Sínode —escolta i celebració— van ser etapes delimitades. La fase d’implementació té un període definit?
És una fase oberta, però s’ha previst un marc de tres anys, amb passos definits, que culminarà a l’octubre de 2028 amb una Assemblea Eclesial a Roma per a compartir fruits i avaluar el procés.
Aquest camí inclou assemblees en diòcesis, a nivell nacional i continental. Sabem que implementar la sinodalitat en tots els nivells portarà temps, però l’important és avançar pas a pas. Aquest document busca guiar als qui necessiten orientació concreta. Molts ja han començat des que es va publicar el Document Final.
Molta gent encara es pregunta: “Què és la sinodalitat?”. Podria oferir-nos una definició senzilla?
Sí. En el Document Final del Sínode hi ha una definició clara (cf. paràgraf 28), però es pot entendre de dues maneres que ajuden molt:
Primer, cito al teòleg australià Ormond Rush: “La sinodalitat és el Concili Vaticà II en miniatura”. El que estem vivint avui respon directament a la visió del Vaticà II. Sinodalitat és simplement continuar la seva recepció. No s’ha implementat del tot, i això és part d’aquest procés.
L’altra manera d’entendre-la —més senzilla potser— és recordar el nostre logo sinodal: comunió, participació, missió. La sinodalitat és una manera de ser Església que ens ajuda a ser més missioners i participatius.
Des dels primers segles, l’Església ha caminat així. Ara redescobrim aquesta manera, subratllant que tots som batejats i, com a Poble de Déu, cridats a portar la missió junts. Cadascun amb la seva vocació, carisma o ministeri. La sinodalitat també implica ecumenisme, diàleg interreligiós, atenció als pobres i marginats, i una Església oberta a tots per a anunciar l’Evangeli.
Parlem ara del document en sí. Què vol aconseguir Itineraris per a la Fase d’Implementació del Sínode?
Aquest document respon a preguntes concretes. Primer, dóna suport a la implementació del Sínode a nivell local. Segon, promou el “intercanvi de dons” entre Esglésies, un concepte clau del Document Final.
En la meva missió he pogut viatjar molt, i he vist la bellesa d’una Església que és una, però diversa en contextos, cultures i maneres de viure la fe. Cada Església local té el seu camí, però no ha de caminar sola. Aquest document subratlla que no pot haver-hi conversió sinodal en solitari.
Per això el Sínode emfatitza el paper de les Esglésies locals, però també el diàleg entre elles: en províncies eclesiàstiques, conferències episcopals, i a nivell continental.
El pla aprovat pel Papa Francesc i confirmat pel Papa Lleó inclou assemblees locals, nacionals i continentals, fins a l’Assemblea Eclesial a Roma. És un procés de comunió activa.
Pot donar exemples concrets de com els fidels i les Esglésies locals poden començar aquesta implementació?
El primer pas és llegir el Document Final del Sínode. Aquest nou text és una eina per a endinsar-se en ell i destriar com aplicar-lo localment, sempre amb creativitat guiada per l’Esperit Sant.
El responsable principal és el bisbe diocesà o parroquial, però ningú pot fer-ho només. Es recomana que cada diòcesi tingui un equip sinodal, que treballi amb el bisbe. Molts ja els tenen.
Però tots els batejats estan cridats a ser protagonistes. En les seves parròquies, moviments, comunitats. També han de implicar-se escoles, universitats catòliques, ministeris juvenils, Càritas, comunitats religioses… tota la diversitat eclesial.
Vostè ha esmentat moltes vegades el concepte de “recepció”. Què significa exactament des d’una perspectiva teològica?
La recepció és acceptar activament el que ha estat destriat com a crida de Déu en un Sínode o Concili. La recepció és abraçar els fruits i orientacions sorgides d’aquest procés. Sense ella, un document no basta.
Històricament, s’ha vist que rebre un Concili pot prendre més d’un segle. Per exemple, el Concili de Trento va proposar la formació dels sacerdots en seminaris, però en alguns països va trigar més de cent anys a aplicar-se.
El Vaticà II ens ensenya que Déu no imposa ensenyaments des de fora, sinó que entra en diàleg amb nosaltres. La recepció, llavors, implica una participació activa del Poble de Déu en aquesta conversa. Tots estem cridats a acollir i posar en pràctica el que l’Esperit ha mostrat.
El Papa Francesc va ser el gran impulsor del Sínode sobre la Sinodalitat. Ara, amb el Papa Lleó, com veu vostè que continua aquest camí?
Des de l’inici del seu pontificat, el Papa Lleó ha reafirmat el desig de ser una Església sinodal. De fet, ja ho vivia quan era bisbe al Perú: va organitzar la fase d’escolta a la seva diòcesi, va participar en reunions continentals, en la redacció del instrumentum laboris, en les assemblees de 2023 i 2024, i en dos grups d’estudi.
Té un estil molt similar al del Papa Francesc: escolta, espiritualitat profunda, proximitat amb el poble. Exercita el ministeri petrí de manera sinodal.
Quan va morir el Papa Francesc, va ser commovedor veure la quantitat i diversitat de persones que van venir a acomiadar-lo: pobres, nens, persones amb discapacitat, líders religiosos. El mateix va ocórrer en l’elecció del Papa Lleó: la gent va sentir aquesta connexió immediata.
La sinodalitat es manifesta també en aquests gestos concrets. I el que busquem amb aquest nou document és continuar aquest camí, espiritual i pastoral, amb passos concrets: consells pastorals, estructures sinodals, participació de tots.
Desitja afegir alguna cosa més?
Sí. És important subratllar que l’Esperit Sant ha estat guiant aquest procés des de l’inici. La sinodalitat és, en el fons, una crida de Déu perquè l’Església sigui més missionera. Tot el procés està al servei de la missió: evangelitzar, servir, estimar.
Molts ja han començat a viure això, fins i tot abans de la publicació del document. Ja hi ha equips sinodals en moltes conferències episcopals, organismes internacionals, comunitats religioses, etc.
Algunes diòcesis fins i tot han creat funcions noves, com a vicaris generals per a la sinodalitat o laics encarregats d’implementar el procés. En països com Austràlia, han fet sínodes diocesans després del seu Concili Plenari. Uns altres estan en camí.
L’essencial és continuar caminant junts, amb creativitat, responsabilitat compartida i la guia de l’Esperit. Així, serem una Església més fidel a la seva missió en el món d’avui.
La transcripció ha estat editada per a major claredat (article original disponible en anglès).
