(Departament de Justícia · 07/04/21) Gairebé la meitat de la població catalana, un 44,1 %, afirma que té alguna creença religiosa, d’acord amb les dades que es desprenen del tercer Baròmetre sobre la religiositat i sobre la gestió de la seva diversitat publicat per la Direcció General d’Afers Religiosos. No obstant això, el fet de ser o no ser creient no significa que una persona no es pugui identificar amb una religió, ja sigui per motius de cultura o de tradició.
L’informe revela que un 71 % dels catalans s’identifiquen amb alguna religió: un 53 % amb el catolicisme, un 7 % amb el protestantisme; un 4,3 % són seguidors de l’islam, un 1,3 % del cristianisme ortodox i un 1 % són testimonis de Jehovà. Un 18 % es declaren ateus i un 8,8 % agnòstics.
Altres dades que aporta aquest estudi són que un 68,1 % dels catalans no van mai a cap cerimònia de culte. En canvi, un 9,7 % són practicants un cop a la setmana; un 5,3 % van als centres de culte algun cop al mes, i un 16,6 % hi van algun cop l’any.
Coneixement i acceptació de les confessions
Segons el Baròmetre, la majoria dels catalans coneixen l’existència de la religió catòlica (97,2 %), islàmica (80,6 %), evangèlica o protestant (76,5 %), testimonis de Jehovà (74,1 %) i budista (68,7 %).
Quan es pregunta als enquestats pel seu nivell de coneixement de les diferents confessions amb implantació a Catalunya, tan sols la religió catòlica supera l’aprovat.
De mitjana, els enquestats consideren que el seu coneixement sobre aquesta religió és d’un 6,81 sobre 10. En el cas de les altres religions, la nota mitjana no és superior en cap cas al 3,4. L’islam, els testimonis de Jehovà i el protestantisme són les minories religioses que els ciutadans diuen que coneixen millor.
Una altra dada que revela la recerca és que un 94,5 % dels enquestats no s’han sentit discriminats els darrers dos anys per motius religiosos. Pel que fa a l’acceptació de la diversitat religiosa, la majoria de catalans –un 87,3 %– creuen que hi ha respecte i bona relació entre les diverses confessions.
La gran majoria dels enquestats (un 72 %) es mostra a favor que es doni als joves formació sobre les diferents religions del món; és a dir, que s’incorpori al sistema educatiu una nova assignatura en què s’ensenyi la religió des del punt de vista cultural i històric.
Principals conclusions
Aquesta és la tercera edició del Baròmetre, realitzat per la Direcció General d’Afers Religiosos i el Centre d’Estudis d’Opinió a partir de 66 preguntes a 1.600 persones majors de 16 anys.
Els resultats presenten poques variacions respecte de les dues edicions anteriors (2014 i 2016), la qual cosa ens dibuixa un perfil de la societat catalana en relació amb aquestes qüestions que té una certa estabilitat en el període 2014-2020. Els principals trets d’aquest perfil són:
– La societat catalana és molt plural pel que fa a la identificació religiosa o no religiosa i pel que fa a la diversitat de confessions o religions existents.
– Hi ha un desconeixement general de les religions establertes a Catalunya, malgrat l’opinió majoritària que és important tenir-ne uns coneixements mínims.
– Aproximadament la meitat de la població considera que té creences religioses, tot i que la majoria no assisteix mai a actes de culte.
– Hi ha un ampli consens sobre la necessitat que el sistema educatiu incorpori d’alguna manera el fet religiós. Majoritàriament a favor de fer-ho mitjançant una assignatura comuna sobre cultura religiosa a tots els alumnes.
– La gran majoria de la població ha conegut persones que tenen creences religioses diferents de les pròpies.
– La sensació de sentir-se discriminat o ofès per raó de les creences religioses és molt minoritària.
– Predomina la sensació de convivència i de no tensió entre els veïns de diverses cultures i orígens.
– Majoritàriament es considera important que les confessions religioses cooperin i dialoguin i que el govern fomenti aquest diàleg.
– Domina una certa indiferència respecte de les manifestacions religioses a l’espai públic i majoritàriament no es considera com a quelcom conflictiu.
– Hi ha una opinió majoritàriament favorable a les relacions institucionals i de consulta entre les administracions locals i les confessions religioses.
– En l’àmbit dels cementiris, domina la preferència d’adaptar els cementiris públics a les necessitats de les diferents confessions, mentre que la de crear-ne nous de confessionals es manté com una opció minoritària.
