(Maristes · 29/11/22) “Pensar en gran vol dir pensar en el que val la pena i en allò que dona vida i ens dona vida (…). Convidem-nos mútuament a viure l’avui des de l’optimisme, la confiança, la serenor i l’esperança, i això ens ajudarà a créixer i a caminar amb energia”. El Germà Provincial de L’Hermitage, Gabriel Villa-Real, es va dirigir amb aquestes paraules als més de 600 assistents a la Trobada marista del 26 de novembre a Rubí, una trobada que va servir per retrobar-nos després de molts mesos, per fer xarxa i per sentir que som família marista. En la mateixa línia de “pensar en gran” s’expressava el president del Patronat de les Fundacions maristes, el G. Lluís Serra, tot recordant els orígens de la Institució: “Marcel·lí Champagnat pensava en gran des de la humilitat personal, perquè el seu somni era més gran que la seva pròpia realitat”. Tots dos germans van expressar la necessitat de canviar per evolucionar i van apel·lar a la importància que té cadascuna de les persones que formem part de la família marista perquè el projecte educatiu en el qual creiem continuï endavant.
Màgia, música, animació, activitats per coneixe’ns els uns als altres, moments que van tocar el cor, molts somriures i moltes abraçades, que en els últims temps han estat escasses i es trobaven a faltar. Així va transcórrer la jornada.
De bon matí, Valentí Alarcón, director de Maristes Rubí, el centre amfitrió, va donar la benvinguda als assistents i va tenir paraules d’agraïment cap als nois i noies voluntaris, que també havien ajudat a fer que la celebració fos possible.
Un dels moments clau de la jornada va ser la presentació dels cinc eixos d’acció que han de marcar la ruta que acabem d’emprendre com a Maristes Catalunya, “la Ruta del Compromís i la Valentia”. Aquests cinc eixos (persones, innovació diferencial, eficientar, advocacy i fer claus) els van anar desgranant conjuntament entre la directora general de Maristes Catalunya, Loreto Rubio, i el mag Sergi Armentano. Trucs de màgia sorprenents per explicar on som i on volem anar. I els assistents, bocabadats.
Tot seguit, Oliver Watson, de Ready for people, va aconseguir que els assistents actuessin com un tot coordinat a través de la música i el ritme. Un moment per a la distensió i la diversió. Objectiu: trobar el nostre propi ritme com a col·lectiu.
Com sempre, l’animació i el bon humor van arribar amb el germà Jose Molina dalt de l’escenari. I el fi de festa va anar a càrrec del grup musical Ubuntu, nascut en l’entorn marista, que va amenitzar el dinar a peu dret i va tocar cançons noves i clàssics de sempre.
Els assistents a l’esdeveniment (educadors d’escoles i obres socials, personal d’administració i serveis, germans, monitors, animadors…) han expressat que es va viure una gran jornada festiva en què es va poder compartir, gaudir i agrair. A més, també va servir per tornar-nos a trobar, en alguns casos, i per conèixer gent nova, en d’altres. Com a hereus de Marcel·lí, fem nostre el seu somni i expressem el compromís de tirar-lo endavant.
