(17/03/24) Les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül de la comunitat «Vincles», el passat 15 de març, ens acolliren a la Parròquia del Carme per la Trobada mensual que ens aplega als religiosos del Raval.
Va ser amb la celebració de l’Eucaristia que iniciarem la reunió compartint la Paraula i el Pa en la taula del Senyor qui, amb la seva presència, ens envia a ser testimonis del seu amor incondicional per cada persona, especialment vers els més fràgils i vulnerables.
La Germana Maria Mulet, responsable del Projecte “Vincles – Espai Rosalia Rendu -” ens va presentar aquest projecte que tenen les Filles de la Caritat al carrer Arc del Teatre, insistint que es tracta d’una iniciativa petita i senzilla, l’objectiu de la qual és que les persones més empobrides del nostre barri i els de l’entorn que viuen al carrer, tinguin l’oportunitat de saber-se reconegudes en la seva dignitat i sentin l’afecte dels voluntaris i voluntàries que, en nom de “Vincles” i, de dos en dos, cada dia en torns de matí i vespre, s’apropen a cadascú per saludar-los personalment, conèixer la seva situació i, poc a poc, anar fent vincles.
La mateixa Maria explicava que no es tracta de fer coses per a la persona (que si cal també es fan) sinó que el més important son les actituds amb que la voluntària s’apropa a la persona: el respecte, l’afecte, la mirada i escolta contemplatives són, entre d’altres, fonamentals perquè la persona senti que és algú per algú. També ens va explicar qui fou Rosalia Rendu i la raó per la qual el Projecte “Vincles” també porta el seu nom.
Finalment, va presentar amb detall l’organització del Projecte i el seu funcionament pràctic així com les motivacions i el rerefons propis de l’espiritualitat vicenciana posant de relleu la necessitat de la sensibilització en la nostra ciutat i societat vers aquestes persones que viuen, emmalalteixen i fins i tot moren al carrer, i que són invisibles per a la majoria dels ciutadans.
La Maria ens va regalar unes frases molt potents de Sant Vicenç de Paül que ell va dir davant de la realitat terrible de la pobresa i abandó dels pobres a la França del segle XVII:
- “ Els pobres que no saben a on anar, ni què fer, que pateixen i es multipliquen tos els dies, són el meu pes i el meu dolor”.
- “Com més repugnants i bruts estiguin, com més injustos siguin, més hauràs de donar-los el teu amor”.
- “Només pel teu amor, pel teu amor únicament et perdonaran els pobres el pa que tu els dones”.
Després d’aquesta presentació i no havent altres novetats, vàrem agrair a les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül la presentació del Projecte “Vincles – Espai Rosalia Rendu” i vàrem ser convidats i convidades a refer les forces compartint un bon sopar.
