Comunitat d’Agustins
Per a la comunitat agustiniana, la visita del Sant Pare, Lleó XIV, va ser un moment de gràcia que ens va omplir d’alegria, d’ànim i de renovades ganes de continuar endavant en la nostra missió. Van ser dos moments inoblidables que van marcar tota la comunitat.
El primer, la tarda del 9 de juny, a la capella del Bisbat de Barcelona. Els agustins i la Família Agustiniana de Catalunya —missioneres, contemplatives i de la Consolació— ens vam reunir amb el papa Lleó XIV en una trobada que no oblidarem. No hi va haver protocols ni distàncies: va ser una estona familiar, alegre i espontània, com si fóssim entre els nostres. Amb l’esperit de sant Agustí sempre present, ens va animar a no tancar-nos en les nostres pròpies comunitats, sinó a compartir la riquesa de la nostra espiritualitat agustiniana en la vida quotidiana i a continuar al servei de l’Església, essent «ferment d’unitat i de comunió» en un món tan dividit. Ens va convidar a estar oberts, disponibles i compromesos en la construcció de comunitats veritablement fraternes.
Igualment significativa va ser la seva visita a l’església de Sant Agustí del Raval i la trobada amb els agents de la pastoral caritativa. Amb la seva presència va posar rostre a les perifèries i va fer visible la tasca silenciosa de tantes persones que serveixen els més vulnerables. Estem convençuts que aquest gest contribuirà a despertar una sensibilitat social i eclesial més gran, encoratjant moltes persones a implicar-se en el suport als qui més ho necessiten. Pel que fa a nosaltres, ens hem sentit confirmats en la nostra vocació i missió, i enviats novament a viure el carisma agustinià amb il·lusió, proximitat i esperança.
Comunitat d’Adoratrius
Des d’Adoratrius estem contentes i agraïdes per què en aquesta visita del Sant Pare a Espanya, a través de la Fundació de Solidaritat Amaranta, hem pogut visibilitzar la realitat de les dones víctimes de tràfic d’éssers humans, així com el nostre compromís amb la defensa dels seus drets, recuperació i plena incorporació social.
Aquesta visita ha estat una oportunitat per apropar-nos al Sant Pare i, conèixer més el seu estil de Pontificat. Important i decisiu en aquest temps que vivim. Un Papa molt proper humà i preocupat pels grans problemes que ens envolten.
Desitgem que el seu missatge sigui per tots una nova empenta en el camí de l’Evangeli i, siguem capaços de construir amb els nostres compromisos una societat més humana i acollidora. No ens cansem d’alçar la mirada i continuar al costat de qui ens necessita.
Comunitat de Mercedaris
El 10 de juny de 2026 quedarà gravat per sempre en la meva vida. Serà el dia en què els murs de la desil·lusió i de la desesperança van ser enderrocats per la paraula d’un Papa bo: Lleó XIV. El Papa és de visita apostòlica a la Ciutat Comtal. Al matí ha visitat el centre penitenciari de Brians 1.
Pren la paraula el capellà de la presó, el mercedari Jesús Bel; després intervenen dues dones internes… Ell les mira, assenteix, escolta… Saluda i abraça. Tot seguit s’adreça als vuitanta interns, homes i dones, als voluntaris de la pastoral penitenciària, als funcionaris, a les autoritats… En tot just vint-i-cinc minuts ha trencat tots els esquemes de contenció propis d’una presó. I no em refereixo només a les mesures de seguretat i al protocol:
«Estimades germanes i estimats germans, no hi ha cap situació que faci que el Senyor aparti la seva mirada de vosaltres… Recordeu que els errors de la vida no determinen la identitat d’una persona… El passat de la nostra vida no condemna el futur… El Senyor ens mostra un horitzó que cap barrera física no ens pot impedir d’assolir… Déu t’estima tal com ets, però et somia millor.»
I sí. Es va obrir el cel. L’esperança va inundar aquell lloc. Ara els mitjans de comunicació repetien aquell missatge a totes les presons del món, per a tothom. Allà hi havia una religiosa de la Presentació, un jesuïta, un franciscà, cinc mercedaris, un diaca permanent, voluntaris laics… una diversitat de carismes al servei de les persones privades de llibertat. I el Papa saluda tothom, dona les gràcies, encoratja…
Una vegada més, el missatge alliberador de Crist obre les portes de l’esperança als presos d’arreu del món – així és com jo ho vaig viure-. Gràcies, papa Lleó!
M. Carod.
Dominiques de la Presentació
Hi ha experiències que resulten difícils de descriure perquè toquen alguna cosa molt profunda al cor. Així ha estat per a mi la visita del sant pare a la nostra terra: un veritable regal de Déu. No per l’espectacularitat dels esdeveniments, sinó precisament per tot el contrari. Puc dir que allò més gran s’ha manifestat en la senzillesa, en la proximitat, en la normalitat amb què el Papa s’ha fet present entre nosaltres.
Tenir-lo a prop ha estat impressionant, però no per la distància que sovint envolta qui ocupa una responsabilitat tan gran dins l’Església, sinó per la humilitat amb què s’ha situat entre les persones. La seva mirada atenta, especialment envers els més pobres, els oblidats i aquells a qui gairebé ningú visita, ha estat per a mi un dels signes més eloqüents de l’Evangeli. En ell hi he vist reflectides les paraules de Jesús: «Tot allò que fèieu a un d’aquests germans meus més petits, a mi m’ho fèieu» (Mt 25,40).
Aquesta visita ha estat també una crida a l’esperança. Les seves paraules, en les diverses trobades, discursos i celebracions, han defensat amb claredat la dignitat de tota persona, el valor sagrat de la vida i el somni de Déu per a la humanitat: una família humana reconciliada, capaç de trobar-se, dialogar i caminar unida. M’enduc la certesa d’haver viscut un esdeveniment profundament evangèlic, on la fe s’ha fet proximitat, l’autoritat s’ha expressat com a servei i l’amor de Déu ha trobat gestos concrets per fer-se visible enmig del nostre món.
Conchi García.
Comunitat benedictina de Montserrat
El passat 10 de juny de 2026, Montserrat va acollir la visita del Sant Pare Lleó XIV, el qual, com un peregrí més, va voler pujar aquesta santa muntanya per venerar la nostra estimada Moreneta. La devoció a la Mare de Déu de Montserrat no era quelcom que li fos estrany. Al Perú va ser rector d’una parròquia que portava el nom d’aquesta advocació mariana. I, fins i tot, uns anys enrere, essent general dels agustins, el P. Robert Francis Prevost ja havia vingut a Montserrat de manera discreta i anònima. És aquesta vinculació la que va fer que el Sant Pare pogués dir el dia de la seva visita que «la Moreneta sempre m’ha acompanyat».
Com es ben sabut, al llarg del 2025, vam estar celebrant el Mil·lenari de la fundació del nostre monestir. Una de les preguntes que més ens van fer al llarg d’aquesta celebració és la de si hi hauria l’ocasió d’una visita del Papa. Tanmateix, la salut del Papa Francesc s’havia anat deteriorant fins a la seva mort. Per altra banda, l’elecció del nou Papa no va donar temps a què pogués començar la seva activitat apostòlica amb viatges internacionals. I quan semblava que el Mil·lenari es quedaria sense visita Papal… Lleó XIV decideix venir a Montserrat. Ha estat doncs, el coronament perfecte de les celebracions del Mil·lenari del nostre monestir benedictí.
Organitzar la visita d’un Sant Pare és complex però la il·lusió va fer que ens poséssim a treballar des del primer moment per fer d’aquest dia un dia històric. El primer i darrer Papa que havia visitat Montserrat fou sant Joan Pau II en aquell ja llunyà novembre de 1982. Per sort, i malgrat algun núvols a primera hora del matí, el sol va brillar durant tota la jornada, a diferència del diluvi que va caure ara fa 44 anys. Vam treballar per intentar donar una acollida benedictina al Sant Pare i a totes les persones que volguessin venir a rebre’l i a pregar amb ell. Emocionava veure els milers de persones que omplien les places i la basílica, especialment els nens i nenes de les escoles cristianes de Catalunya que també van voler venir acompanyar el Sant Pare.
El Papa Lleó XIV va presidir el res del Sant Rosari a la basílica i, posteriorment, pregar amb el cant de la Salve i el Virolai per part de l’Escolania de Montserrat. Veure el Sant Pare davant de la imatge de la Mare de Déu de Montserrat va ser sens dubte un dels records que perduraran entre els qui ho vam viure. Va ser també emotiu quan el Papa sortí al balcó principal del monestir per saludar a les persones que s’havien congregat a les places. Allí, amb unes paraules improvisades, va agrair als catalans la nostra fe i que fóssim una terra d’acollida. Després de compartir del dinar, el Sant Pare va trobar-se amb la comunitat benedictina i els escolans. Un Papa que traspua la senzillesa i la fermesa de la fe cristiana. El P. Abat Manel Gasch li va regalar en nom de tots una imatge de la Mare de Déu de Montserrat. La Moreneta, doncs, continuarà acompanyant el Papa Lleó XIV i el seu ministeri.
Bernat Juliol. Abadia de Montserrat
