(Natàlia Aldana · 11/04/25) Un any més ens trobem a les portes de la Setmana Santa, ja a punt per celebrar amb tota profunditat i sentit el Misteri Pasqual de Jesucrist. Són els dies més importants i densos de la celebració de la fe cristiana, on recordem, fem memòria i actualitzem els esdeveniments que van portar Jesús a la creu i, més enllà de la creu, al matí de Pasqua.
Com els infants hebreus sortim a trobar Jesús amb palmes a les mans, aclamant al Senyor de la vida: “Beneït el qui ve en nom del Senyor. Hosanna a dalt del cel!”. I amb Ell entrem a Jerusalem disposats a reviure i acompanyar Jesús en la seva Pasqua, en el seu pas vers el Pare. El veurem acollit a Betània, on serà reconegut i ungit amb perfum preuat, i el sentirem negat i traït pels seus deixebles més pròxims. Perquè aquesta és la nostra condició també de consagrats: amb un gran desig de Jesucrist i amb una gran feblesa per a testimoniar-lo. I desprès serà Ell qui s’agenolli a rentar els peus de cadascú de nosaltres, deixant-nos un exemple de com és el seu amor, aquell que nosaltres volem reflectir amb la nostra vida: amor sense límit, fins a l’extrem. Amor que, en el pa i el vi, es fa aliment de vida per a tothom. Amor que arriba fins a obrir els braços a la Creu i deixar-se traspassar per una llança. Amor que dona vida i que ens és Vida, perquè el matí de Pasqua tothom sabrà que el sepulcre és buit i que la Vida ha vençut la mort per sempre.
La litúrgia, sàvia pedagoga, ens ajuda a reviure i fer nostres, avui, aquests misteris que són el fonament de l’ésser i de la missió de l’Església. I, a través de les celebracions d’aquests dies, ens possibilita manifestar i enfortir la nostra fe en el Crist Ressuscitat. Perquè aquesta és la nostra esperança: Crist ha ressuscitat i, amb la seva vida, pot il·luminar tot allò que, en el nostre món, encara està enfosquit pel mal i la discòrdia.
Estem vivint un any jubilar dedicat a l’esperança. Com a religiosos l’hem d’enfortir més que mai, tot anant a la font on arrela aquesta esperança: aquella nit benaurada, que uneix el cel i la terra, nit en què l’home retroba Déu, com tan bellament canta el pregó pasqual.
Entrem doncs, amb fe i alegria, en aquesta nova Setmana Santa que l’Església ens ofereix; acompanyem amb decisió Jesús, visquem amb Ell aquests dies des l’amor profund i l’esperança. Que tots sàpiguen que és Pasqua, que Crist, el Senyor, ha ressuscitat!
