Per aquest 2021 m’agradaria que la vida consagrada fos més profètica que mai. Sempre, però, és precisament en els temps adversos on la nostra existència és una resposta clara de la cura de Déu vers la humanitat; “He vist l’opressió del meu poble…he sentit com clama…conec els seus sofriments; per això he baixat a alliberar-lo…” (Ex. 3,7-8)
Tot i experimentant la mateixa sort que tothom hem d’aixecar el cap, mirar enllà i on sembli que no hi hagi camí per seguir, obrir corriols. On decau la fe, nosaltres creure més que mai. On ja no hi ha esperança i tot està perdut, ser record de que el Senyor va davant nostre. On sembla que ja no som ni fem res… seguir donant fruit, uns el trenta, altres el seixanta, i altres el cent per u.
Si res més no, recordar la immensa gràcia per la que estem aquí. Escoltarem, seguirem i confiarem.
Després de posar la ma a l’arada, ara no podem mirar enrere. No en va, dels cridats som els escollits. El Senyor està amb nosaltres. Coratge, amunt els cors… que encara hi ha molta feina per fer!
Rosa Masferrer Felip
Religiosa de Sant Josep de Girona i vicepresidenta de l’URC
