(Marta Millà i Bruch · 29/02/24) Quaresma, Fastenzeit, en alemany, o bé, Lent, en anglès. Tres maneres diferents d’anomenar el camí vers la Pasqua. Estem acostumats al significat més literal del terme: els quaranta dies en el desert. Però, hi ha altres maneres d’anomenar aquest període que ens acosten a un contingut descriptiu i no quantitatiu d’aquests dies. La llengua alemanya ens en fa una clara descripció: “temps (Fasten) de dejuni (Zeit). El terme anglès ens descriu aquest temps com un moment de mirada posada al futur i plena d’esperança perquè Lent és la paraula que expressa com s’allarguen ja els dies i comencen els nous brots de plantes, arbres fruiters i flors.
Quan Georg Steiner es pregunta: “Hi haurà un diumenge per a l’home”?, hem de creure, com ell mateix ens diu, que sí. Que pels que creiem i volem viure en l’alegria de l’amor, no en l’alegria superficial i recolzada en allò caduc, efímer, presuntuós, aparent o frívol… Sí: “Hi ha un diumenge per a l’home”.
A la diafania de la Pasqua, d’aquest Diumenge, hi arribem a través del kairós viscut al desert, a la muntanya, a la ciutat. I, poc a poc, podem veure com els nous brots d’aquest temps quaresmal ens encaminen cap a la Bona Nova.
És un moment de viure i recuperar allò que és essencial. Podem trobar el sentit del vot de pobresa en el desert. Despullar-nos d’allò superficial i artificiós que ens allunya de la humilitat i la veritat. A la muntanya, podem aprofundir en l’obediència: escoltar l’altre, rebre el seu contrast en les nostres accions o passivitats, deixar-nos penetrar per la Paraula des de l’atenció més profunda. I, la castedat és el vot que podem viure en plenitud a la nostra “ciutat”, a la nostra Jerusalem. Perquè és l’entrega que engendra amor fecund en totes les situacions d’aquest món que pateix. I tot això, amb Jesús i en comunitat. Perquè no caminem sols i creiem, de debò, que a la Pasqua s’hi arriba en Fraternitat.
