La memòria dels difunts, la cura de les tombes i les pregàries són testimoni d’esperança plena de confiança, que es fonamenta en la certesa que la mort no és l’última paraula sobre el destí humà, ja que les persones estem destinades a una vida sense límits, que té les seves arrels i el seu compliment en Déu.
El president de l'URC, fra Eduard Rey, ens recorda avui: “El llibre de l'Apocalipsi ens presenta el cel com una ciutat, una ciutat lluminosa perquè Déu l'omple de claror i de glòria. Sentint-nos ja amb un peu en aquella ciutat, passem avui pels nostres carrers recordant els qui els van trepitjar abans nostre, especialment els que hem conegut i estimat, i sentint-nos units a ells.”
A Déu adrecem la nostra pregària.
