Benvolguts i benvolgudes,
Aquesta Setmana Santa volem que el nostre Horeb ens acompanyi cada dia. Per això, us oferim, a les següents pàgines una pregària per a cada dia del Tridu. Concretament fem una mirada contemplativa a una icona de la preciosa obra que Marko Rupnik sj ha deixat al santuari de la Cova de Manresa. Suposa un magnífic llegat pels 500 anys del pas de sant Ignasi a Manresa.
Estan acabats d’instal·lar, de manera que us oferim la possibilitat de ser dels primers que preguem amb aquestes icones.
Que ens ajudin a viure aquesta setmana santa a fons!
DIJOUS SANT: “Com acollim Jesús?”
La icona aquí és un sant sopar, en principi clàssic, però en el que podem veure un Jesús com desesperat per aconseguir que el traïdor “faci mitja volta i se’n torni”. El pa i el vi que els braços allargats de Jesús li ofereixen, s’interpreten com un darrer intent que accepti la donació del Senyor, que accepti l’Aliment i el Calze de vida que Jesús ens ofereix, en cada eucaristia.
Però, els ulls de Judes estan com entelats, el seu rostre ni es veu, aparta la mirada sempre acollidora de Jesús. Si ens fixem, la mirada de Jesús és malgrat tot serena, tendre, afectuosa.
Potser, aquest Dijous Sant ens podem preguntar com acollim Jesús, la seva donació, la seva vida que ens ofereix.
És possible que, aquest Dijous Sant podem veure de què ens hem de ‘donar la volta’, tornar, convertir, per deixar-nos acollir i abraçar per aquest Jesús dels braços immensos que s’allarguen desesperadament cap a nosaltres.
DIVENDRES SANT: “Jesús ens ajuda a portar la creu”.
Un llarg passadís. Foscor al principi, però curiosament, claror en avançar. Diverses etapes, diversos llindars a travessar. Què hi haurà en cada una d’aquestes estances intermitges?
Al final, a l’horitzó, i com presidint-ho tot, Jesús portant la creu.
És el final, cap a on anem? Cap a trobar-nos amb Jesús portant la creu?
Però, atenció! Si ens fixem, Jesús no està sol, són dos: Jesús i un altre. Entre els dos porten la creu. Potser no és que un, un de nosaltres, acompanyi a Jesús en el seu portar la creu. Potser és Jesús qui ens ajuda a portar la
nostra.
I potser no és que això sigui l’horitzó i la fi cap a on anem. Potser, és el principi, d’on venim.
Des de cada estança podem veure Jesús portant la nostra creu, al nostre costat mateix, i ho ha fet sempre i ho farà sempre. També en aquest moment que sembla més fosc. Mirant enrere podem veure que ell ens acompanya sempre.
Que Divendres Sant sigui una celebració que ens recordi que Jesús sempre ens fa costat quan ens toca portar la creu. Que ho fa encara que no ho tinguem present.
Gràcies, Senyor Jesús.
VETLLA PASQUAL: “Jesús ens acull allà on som”.
Celebrem avui que Jesús és viu, que ha ressuscitat. Després del gran silenci de Dissabte Sant, celebrem la Vida.
Però, de vegades, pot passar que no ens adonem que Jesús és viu, que és present, que realment ha ressuscitat. Ens costa veure-ho perquè el que veiem tan sovint són encara les restes del mal que l’han portat a la creu. Però són les restes, les despulles, d’aquest mal, d’aquest pecat, que no vol deixar pas a la vida.
I ens pot passar com a Tomàs: tot això és tan bonic, tan desitjable, seria tan formós… que no ens ho creiem. Siguem pràctics, pensem. No siguem ingenus.
Veiem en aquesta icona com Jesús obre el seu mantell per acollir Tomàs.
Jesús ens posa dins el seu mantell de la seva acollida, malgrat les nostres incredulitats, malgrat els nostres dubtes.
Jesús ens acull allà on som. Fins i tot, si ens movem cap a la incredulitat o els dubtes, el seu mantell ens cobreix.
Tant de bo, com Tomàs, ens deixem sostenir per la ferida oberta de Jesús i ens deixem aixoplugar pel seu rostre misericordiós.
Llorenç Puig, Secretari General de l’URC
