(Victòria Molins, stj) Ja ho va dir Cohèlet: “ Tot té el seu moment, i hi ha un temps de plantar i un temps de collir….”
En qualsevol projecte hi ha aquests dos moments. El dia a dia ple de preocupacions, sovint dificultats i lluites amb elements negatius. I moments, com el del dimarts, 24 de maig, que vam viure a l’Hospital de Campanya de Santa Anna, gaudint de la “collita”. Temps per a donar gràcies a Déu d’allò que ens hem acostumat a anomenar “els miracles de Santa Anna”.
Havíem preparat amb cura una diada de portes obertes que acabés amb un sopar solidari organitzat amb molta cura per una voluntària molt compromesa amb el projecte, M. José Conde amb Isabel Tato i un bon grapat de voluntaris i voluntàries molt involucrats amb el tema.
Després de diferents actes durant el matí, el dinar de festa amb els acollits va estar amenitzat amb la meravellosa música de Antoni Olaf Sabater. Tots van gaudir d’un dinar extraordinari i sobretot d’una selecció de postres que van fer les seves delícies.
La resta del dia fins al sopar del vespre el recinte de Santa Anna es va convertir en un lloc de improvisats treballs que es va afegir als esperats en la preparació d’un sopar solidari per a 200 comensals. El motiu va ser un regal de la meteorologia: l’amenaça -i a la fi la realitat- de pluja, va ser la causa.
Al no poder-se fer al claustre com estava previst, es van hagué de treure tots els bancs de l’església i es va improvisar un meravellós menjador amb la bellesa d’unes arquivoltes del segle XII que van donar un espectacular ambient a allò que va resultat per a tots el participants una nit màgica.
He començat dient al títol d’aquesta ressenya que va ser una diada de portes i de cors oberts. I és que per sobre de la bellesa artística del lloc i de la acurada presentació del àpat benèfic, en el ambient es respirava quelcom més important: cors oberts a l’ajut anònim, impersonal, en equip per fer possible allò que va ser el resultat d’una generositat gràcies a la qual es mantenen les obres de Déu.
A la reunió dels voluntaris es va manifestar el valor d’un treball en conjunt en el que moltes mans generoses dia rere dia fan possible que, per exemple, durant tot l’any passat s’hagin poder acollir a 1897 persones, 83.079 serveis de la “Taula de fraternitat”. Que els sanitaris voluntaris de “Salut sense sostre” hagin pogut atendre 910 persones en les 1735 visites realitzades, sense sumar les visites del carrer, amb la nova unitat mòbil. Que les “Famílies acompanyant famílies” hagin atès a 140 famílies en situació de pobresa, que s’hagin tingut altres intervencions com la inserció laboral, el rober i les dutxes, l’ acompanyament i atenció a les persones amb problema de salut mental, els “Pisos d’oportunitats”, l’equip de futbol sala “Atlètic missatger de la pau” per a joves en situació de risc…
Però tot això que es va posar de manifest en la reunió dels voluntaris, agraint i premiat la seva tasca, ens parla de “cors oberts” als més necessitats.
I això va ser també una mostra el sopar solidari. La increïble suma que es va aconseguir aquella nit 15.600 € no hagués estat possible sense la generositat dels participants i, sobre tot, dels que havien fet possible amb els seus donatius fer un bufet lliure en el que tot havia estat regalat. Va per això que vam reconèixer-los d’alguna manera amb una escultura simbòlica: una ma fent sortir del pou a una persona.
Així doncs van premiar la generosa contribució diària de la “Fundació Ferrer Sustainability”, els “Quesos TGT” gràcies als quals es va fer possible el bufet, i al Sr. Joan Gaspar, patrocinador i president dels nostres futbolistes.
El servei de les taules va estar a càrrec de un bon grapat de nois i noies de segon de batxillerat de Teresianes de Ganduxer i de Gràcia que van cooperar a l’èxit d’aquella nit màgica amb el seu encís jovenívol.
Un agraïment profund a tots els que han fet possible aquesta diada de portes i cors oberts.
