(IVICON · 04/07/22) La CONFER ha elaborat una política marc de protecció i actuació en casos d’abusos sexuals a menors i adults vulnerables amb l’assessorament de Holistic, de la Universitat Pontifícia de Comillas.
És una guia pràctica per als Instituts religiosos, els seus membres, i els laics o sacerdots vinculats a les activitats dels mateixos com a col·laboradors, treballadors o voluntaris. Cada Institut podrà adaptar aquest document a les seves pròpies circumstàncies i missió.
Si bé l’objecte d’aquest document és la prevenció i protecció enfront d’abusos sexuals, els Instituts haurien d’adoptar una política destinada també a bandejar un altre tipus de comportaments violents com ara el maltractament físic, psicològic o emocional, els càstigs físics, humiliants o denigrants, el descuit o tracte negligent o les amenaces, injúries i calúmnies.
Aquesta política hauria d’abastar la promoció del bon tracte, en general, concepte que en la legislació espanyola s’entén com aquell que respectant els drets fonamentals de totes les persones, promou activament el respecte mutu, la dignitat de l’ésser humà, la convivència democràtica, solució la pacífica de conflictes, el dret a igual protecció de la llei, la igualtat d’oportunitats i la prohibició de discriminació.
En aquest document s’utilitzarà genèricament el terme “abús” per a incloure tots els delictes contra la llibertat i indemnitat sexual, entre els quals es troben els abusos, agressions, assetjament, exhibicionisme, provocació, etc. S’utilitzarà genèricament el terme nen o menor referit als nens, nenes i adolescents. Es considera “persona vulnerable” qualsevol persona en estat de malaltia, de deficiència física o psicològica, o de privació de la llibertat personal que, de fet, limiti fins i tot ocasionalment la seva capacitat d’entendre o de voler o, en qualsevol cas, de resistir a l’ofensa.
Les orientacions que aquí es recullen tenen quatre objectius:
a. Prevenir l’abús sexual als menors i adults vulnerables dins dels Instituts, establint criteris de selecció i de formació per als qui treballin o es relacionin amb ells, així com un codi de conducta que reculli les conductes que en cap cas poden donar-se i les conseqüències d’aquestes, les que puguin ajudar a millorar la protecció i les bones pràctiques que fomentin el bon tracte, la cultura de respecte i de protecció, i la creació d’espais segurs per a aquestes persones enfront de possibles abusos o agressions.
b. Protocolitzar la manera d’actuació començant per la detecció, (tant si els abusos s’han comès dins de l’Institut com fora, contra menors o adults vulnerables, que són usuaris o destinataris de les activitats de l’Institut) com per la denúncia, procurant que la intervenció sigui immediata, ajustada a les lleis civils i canòniques, i tractant de manera individualitzada tant a qui denúncia i a la seva família, com al denunciat i al seu entorn.
c. Reparar el mal causat.
d. Treballar amb el victimari en la seva rehabilitació i prendre decisions consistents amb la llei respecte a les seves futures activitats, en particular, evitant que estigui en contacte habitual amb nens.
L’adopció d’una política d’aquesta naturalesa no respon només a la urgent necessitat de dotar-se d’un marc adequat per a afrontar la realitat dels abusos a menors i adults vulnerables a l’Església i en altres entorns com la família, per un imperatiu de drets humans que obliga a protegir als nens i persones vulnerables enfront de la violència, sinó també a un mandat legislatiu internacional, estatal i canònic.
Pots consultar-ho punxant en el següent enllaç
