(OFM · 28/02/24) Mentre l’Església recorre els arenals del desert quaresmal, amb el cap amb cendra i el cor contrit a la recerca de la llum pasqual, els frares de la Província de la Immaculada Concepció (OFM Franciscans) anem complint amb la programació de les trobades de zona. La del nord-est d’Espanya, que agrupa les fraternitats de Barcelona, Roma, Sabadell, Terol i Saragossa, es va proposar una cita a Sabadell (Barcelona), la industrial ciutat catalana on van arribar els frares el 30 d’abril de 1949 i on regentem un col·legi (E. Infantil, E. Primària i E. Secundària) i parròquia, erigida el 8 de febrer de 1964, les instal·lacions de la qual han anat traslladat-se i millorant amb el córrer del temps. La fraternitat, el col·legi i la parròquia tenen per titular a sant Francesc d’Assís.
Després d’anunciar la trobada per al dilluns 26 de febrer, va anar reduint-se, per causes diverses, el nombre de participants: ja que no és fàcil salvar les distàncies i sacsejar les agendes, encara que ja sabem el que es perd. El que això subscriu, definidor de zona, va partir de Porta d’Atocha la tarda del diumenge per a visitar als germans de Sant Antoni al carrer Santaló, sopar amb ells i allotjar-se en el convent barceloní.
D’allí sortim quatre germans camí de Sabadell, perquè ens esperaven amb veritable afecte els altres quatre, fins a completar el número de vuit; xifra sacra, com se sap, a la qual es va sumar un preciós gos de raça golden retriever i nom Assisi. Una estrella del col·legi i la casa.
Després de les salutacions cordialíssimes, iniciem la reunió amb una breu oració inspirada en la Impressió de les Nafres de Sant Francesc, que el seu VIII Centenari estem celebrant, per a assaborir la seva profunda significació i dons espirituals. Seguidament, ens sincerem sobre l’actual estat personal i fratern; entrats ja en farina, vam posar sobre la taula allò que, prèviament, s’havia estudiat en els capítols locals de les tres fraternitats presents. Durant llarg temps opinem, intercanviem i debatem sobre els punts que l’Equip de Formació Permanent ens va proposar per al mes de febrer i engiponem diverses conclusions malgrat la diversitat de criteris. Els germans amfitrions van brindar a la resta les seves conclusions, impreses i escrites en els dos idiomes, perquè l’ús del català —un got d’aigua clara, segons el gadità Pemán— flueix i borbolleja amb llibertat en aquestes reunions fraternes.
Abans de compartir el menjar, exquisidament disposat per la cuinera de la fraternitat i regat amb cava de la terra, fra Carlos Fuentes Gómez, guardià, ens va portar en visita guiada a les dependències del col·legi, que ell mateix dirigeix. Un centre lluminós i net, d’alumnat internacional (principalment de l’Amèrica hispànica emigrant), molt ben organitzat, d’amplis patis d’esbarjo i hort urbà. Del col·legi passem a l’església parroquial en companyia del seu actual rector, fra Agustì Boadas i Llavat, filòsof i músic, qui aquesta mateixa tarda presentava en l’editorial Claret de Barcelona el seu últim llibre, dedicat a Sant Francesc. El temple és senzill i diàfan, com la casa dels frares, que també visitem abans de concloure la trobada.
Mentre tornava a Madrid ja fosquejant, em va envair la mateixa sensació de trobades anteriors: som pocs, ens costa reunir-nos per a aquests assumptes familiars, però, després de veure’ns i escoltar-nos, T’adones de lo grata que és la cortesia i la vida comuna.
