(B. de Tortosa · 09/06/26) La comunitat de monges mínimes de Móra d’Ebre ha celebrat durant tot un any el centenari del Temple Expiatori dedicat al Sagrat Cor de Jesús. El bisbe de Tortosa, Mons. Sergi Gordo, va presidir la cloenda d’aquest any jubilar el divendres 5 de juny, recordant la inauguració de l’església el 5 de juny de 1925. També van ser-hi presents germanes mínimes vingudes dels monestirs de Valls, Andújar, Daimiel, Jerez de la Frontera y Sevilla.
L’Eucaristia va estar concelebrada pel superior general de l’Orde dels Mínims, el pare Gregorio Colatori, i per un grup de preveres de la diòcesi (entre els quals hi havia el delegat de Vida Consagrada, Mn. Josep Maria Garcia), que van estar acompanyats per un dels seminaristes del bisbat. Pots llegir l’homilia del bisbe Sergi Gordo aquí
La mare María de los Ángeles Martín —correctora de les comunitats de Móra d’Ebre i de Paula, a Itàlia— parla de l’Orde de les Mínimes i explica com una revelació del Cor de Jesús va conduir a la fundació del convent de Móra el 1894.
Quin és el carisma del seu orde?
L’espiritualitat de l’Orde dels Mínims, fundat per Sant Francesc de Paula al segle XV, es basa en la vida quaresmal. Implica viure amb un esperit de penitència i de conversió, i també amb la perspectiva de la Pasqua (com ocorre amb la Quaresma). La nostra vida quaresmal ens prepara per a entrar en el misteri pasqual, morir amb Jesús i ressuscitar amb Ell. Ho fem en l’àmbit personal, però també com un servei a tota l’Església. Com va fer el Senyor, oferim la nostra vida per a la salvació de tots. És una goteta molt menuda, però és el que nosaltres podem posar i ho fem de tot cor.
Com van arribar les monges mínimes a Móra d’Ebre?
Una germana mínima del monestir de Valls que havia nascut a Móra, sor Filomena Ferrer (1841-1868), al cap de poc temps de la seva professió religiosa va començar a tenir comunicacions del Cor de Jesús. Ell li parlava i li demanava que portés una vida santa i que s’oferís pels altres. A banda, li va demanar que fundés un monestir a Móra d’Ebre, la comunitat del qual havia de tenir com a finalitat la reparació i l’expiació al Cor de Jesús.
Primer, ella va resistir-se un poc perquè no se sentia capaç d’aquesta obra tan gran. Després, com el Senyor insistia amb la petició, ella ho va manifestar als superiors i al confessor. D’acord amb el seu criteri, va començar a escriure cartes —al bisbe de Tortosa i a altres personalitats— i va fer les primeres passes per dur a terme la fundació. Va haver-hi moltes dificultats perquè eren anys molt complicats a Espanya, als anys seixanta del segle XIX. Ella va posar-se malalta i va oferir la seva vida al Senyor per l’Església, pel Papa i també perquè pogués realitzar-se la fundació. La venerable sor Filomena Ferrer va morir amb vint-i-set anys, però estava segura que l’obra es duria a terme perquè era voluntat de Déu.
Com es va fer realitat aquest desig del Sagrat Cor de Jesús?
Van passar uns anys i només fou possible va començar la construcció del monestir amb l’ajuda de moltes persones del poble i de la diòcesi. El projecte es va fer segons la inspiració que ella havia tingut, complint algunes condicions: que fos a Móra d’Ebre, que es dediqués a l’expiació i al culte al Cor de Jesús i que fos baix la Regla de Sant Francesc de Paula, que havia de guardar amb total fidelitat. Ella no va poder venir personalment, va venir un grup de mínimes de la comunitat de Valls, entre les quals hi havia una germana carnal de sor Filomena, sor Manuela.
El monestir va inaugurar-se el 1894. L’església encara no estava construïda i no obriria les portes fins al 1925. Es tracta d’un temple expiatori al Sagrat Cor de Jesús perquè la comunitat està fundada amb aquest propòsit. Fins on jo sé, no hi ha altres comunitats a Espanya fundades amb aquesta finalitat expiatòria. Si no és un cas únic, sí que és bastant excepcional.
Com van ser els següents anys del monestir?
Aquest convent ha tingut molta influència en altres cases de l’orde a partir de la seva fundació. Altres comunitats van voler seguir l’exemple de sor Filomena i observar la regla cada vegada amb més perfecció. La Guerra Civil va ser un cop molt dur, les germanes van ser exclaustrades i algunes van morir. Quan van poder tornar al monestir, no va ser fàcil reprendre-hi la vida. La falta de vocacions va començar a ser un problema per a la comunitat com també ho seria per a tota l’Església.
Quina és la situació actual de les mínimes que viuen al monestir de Móra?
Als anys vuitanta i començaments dels noranta, la comunitat es va trobar en un moment de dificultat. Veient la importància d’aquesta casa, va acordar-se fer una unió amb el monestir de Paula (Itàlia), on va nàixer l’orde. La comunitat d’allà va considerar que la fundació de Móra expressa perfectament el nostre carisma, que és molt important per a l’Església (especialment, en aquests temps) i que cal dur-la endavant perquè és desig del Sagrat Cor de Jesús. A partir d’aquesta unió, les dues comunitats col·laborem i ho fem tot en comú, incloent la preparació dels actes del centenari del Temple Expiatori. A Móra, normalment, hi ha quatre germanes i a Paula n’hi ha sis, totes elles joves.
Quins actes s’han dut a terme durant aquest any per celebrar els cent anys del Temple Expiatori del Sagrat Cor?
—Després de l’obertura del centenari, s’han realitzat diverses iniciatives espirituals (entre les quals destaca un recés de Quaresma) i s’han impartit diferents xerrades per a aprofundir en el sentit de la fundació del monestir. Sobretot, hem tractat de posar en relleu la missió que va rebre sor Filomena: és important que la visquem nosaltres, però també cal que difonguem aquest missatge entre totes les persones.
De quin missatge es tracta?
Que el Cor de Jesús estima a tots, espera a tots i desitja ser estimat. Li va preguntar a sor Filomena: «Qui em donarà cors que m’estimin?». Ella li digué: «Senyor, el primer el meu. Després, jo te’n buscaré». Aquesta missió perdura: tractar de difondre l’amor al Cor de Jesús i donar a conèixer la certesa que les nostres debilitats i pecats no allunyen al Senyor. Al contrari, són motiu perquè Ell s’acosti més i ens busqui amb major desig.
