(Mn. Joan Costa · 20/11/26) El passat 7 de novembre, l’URC va celebrar una jornada de formació al Col·legi Santa Dorotea de Sarrià, en què Mn. Joan Costa va abordar els reptes que planteja la intel·ligència artificial des de la perspectiva de la dignitat humana i la Doctrina Social de l’Església. Arran d’aquesta sessió, el ponent comparteix una reflexió sobre les oportunitats i els riscos del desenvolupament tecnològic i el paper que pot tenir la vida religiosa en la construcció d’una societat més humana i fraterna.
L’encíclica Magnifica Humanitas, del papa Lleó XIV, parteix d’una pregunta fonamental: quin món volem construir amb les noves tecnologies? El Papa contraposa dues imatges bíbliques: Babel, símbol d’un progrés basat en el poder i l’autosuficiència, i la reconstrucció de Jerusalem, expressió d’una societat construïda des de la comunió, la solidaritat i la confiança en Déu.
La Doctrina Social de l’Església, des de Rerum novarum fins avui, ofereix uns principis, com a llibre d’instruccions del comportament humà en la vida social, a la llum dels quals podem formular criteris per afrontar els nous desafiaments. La dignitat de la persona, el bé comú, la subsidiarietat, la solidaritat i la justícia social han de continuar orientant el desenvolupament tecnològic.
La intel·ligència artificial ofereix possibilitats extraordinàries en la medicina, l’educació, el treball i la comunicació. Tanmateix, també comporta riscos importants: concentració del poder, manipulació de la informació, pèrdua de llocs de treball, dependències digitals i noves desigualtats. No tot allò que tècnicament és possible és necessàriament humanament desitjable. Cal «desarmar la IA», és a dir, que aquesta mai no prengui les darreres decisions, sinó que sempre les prengui una persona humana, i s’empri la IA només com a suport per fer més fàcil i eficaç el procés de decisió. Alhora, cal exigir transparència en les responsabilitats davant les actuacions que puguin prendre les màquines autònomes i, finalment, una regulació adient per custodiar la dignitat humana.
L’encíclica també qüestiona les promeses del transhumanisme, que pretén superar els límits de la condició humana mitjançant la tecnologia. El Papa recorda, per no oblidar mai allò que ens fa humans, que la grandesa de la persona no consisteix a eliminar la seva fragilitat, sinó en la seva capacitat d’acollir-la, d’estimar, de relacionar-se i d’obrir-se a Déu.
Davant la cultura del poder, que es manifesta també en les guerres i en l’ús militar de la intel·ligència artificial, el Papa proposa avançar cap a una civilització de l’amor, fonamentada en la justícia, el diàleg i la fraternitat.
En aquest context, la vida religiosa pot fer una aportació particular: testimoniar, en una societat dominada per l’eficiència i la productivitat, el valor de la gratuïtat, la contemplació, la vida comunitària i el servei als més vulnerables.
El missatge central de l’encíclica és profundament cristià: en Jesucrist, Déu ha assumit la nostra humanitat i n’ha revelat la dignitat incomparable. El veritable progrés no consisteix simplement a disposar de màquines més intel·ligents, sinó a esdevenir persones més humanes, més fraternes i més capaces d’estimar.
Fotografia: Chat GPT








