(FDB · Òscar Bardají · 22/01/23) «El nostre planeta, com tota la creació, són un do de Déu. Déu ens ho ha donat tot i ha volgut posar aquest do a la cura dels homes. A més, als humans ens ha fet del fang d’aquesta mateixa creació i ell mateix ha volgut fer-se home com nosaltres i prendre part també d’aquest mateix fang». Fra Lluc Torcal, monjo de Poblet, argumenta la defensa de l’ecologia que fa el papa Francesc i afirma que «no podem deixar de cuidar el planeta del que som part i que ens permet de viure».
Per què Francesc és un ferm defensor del planeta?
Perquè és un home d’una fe profunda, que veu en la creació l’obra de Déu i que considera que el problema ecològic és de fet un problema socioambiental, que posa en joc la mateixa supervivència de l’home. Amb l’encíclica Laudato Si’ ens fa entendre que la defensa de la creació és un problema que toca de ple l’acció i la doctrina social de l’Església.
Com ens planteja Francesc el tema de l’ecologia?
L’encíclica ensenya que el problema de la cura de la nostra casa comuna és un problema doctrinal que toca el cor de la fe de l’Església. L’anàlisi del Papa toca tots els elements i punts de vista que requereix un plantejament global del tema: des dels científics, als teològics, als econòmics, als socials, als ecumènics i als educatius. Proposa una conversió ecològica integral que parteixi de la mirada del i al Crist.
Com podem contribuir a aquesta conversió ecològica?
La millor manera és iniciar mirant com Jesucrist es relaciona amb la natura i provar de partir d’allà. Com ens relacionem nosaltres amb la natura? Ho fem com ho fa Jesús, respectant-la, cuidant-la, considerant-la àmbit de la presència de Déu i esperó per a la nostra pregària? La manera d’actuar en relació al medi ambient serà conseqüència de com responem a aquestes preguntes.
