(VN · Daniele Piccini · 26/11/25) Lleó XIV demana als religiosos que trobin l’enfocament i la distància adequats enfront el món digital, que “representa un desafiament també per als consagrats”. Ho va fer en reunir-se, aquesta tarda del 26 de novembre, a l’Aula del Sínode, amb uns 160 participants en la 104à Assemblea de la Unió de Superiors Generals (USG), titulada “Fe connectada: viure l’oració en l’era digital”, que es durà a terme a la Fraterna Domus de Sacrofano, des d’avui fins al 28 de novembre.
Les oportunitats del digital
En relació amb la “tecnologia informàtica”, el Pontífex puntualitza:
“Seria miop ignorar les extraordinàries oportunitats que ofereix per a la comunió i la missió, permetent-nos arribar a persones llunyanes, fins i tot als qui, per vies ordinàries, els resulta difícil acostar-se a les nostres comunitats.”
Una oportunitat que el mateix Lleó XIV va saber aprofitar recentment, dialogant a través d’un enllaç per streaming des del Vaticà amb 16 mil joves, participants a la National Catholic Youth Conference, reunits en el Lucas Oil Stadium d’Indianapolis, als Estats Units.
Els riscos de la tecnologia
Aquesta manera d’interactuar, adverteix el Papa, pot “influir fortament, i no sempre per a bé, en la nostra manera de construir i mantenir relacions”. De fet, pot sorgir la temptació “de substituir la mera connexió virtual per les relacions reals entre les persones”, just quan “són indispensables la presència, l’escolta prolongada i pacient, i compartir profundament d’idees i sentiments”, explica el Pontífex, remetre’s a l’Exhortació Apostòlica de Papa Francesc, Christus vivit. I subratlla que:
“Els instruments tradicionals de comunió, com els Capítols, els Consells, les Visites canòniques i els moments formatius, no poden relegar-se a l’àmbit dels enllaços “a distància”.”
Després, Lleó XIV convida a no aplicar un criteri merament pragmàtic, de conveniència o d’eficiència, quan el que està en joc és la pastoral. Cal evitar la presumpció de “sentir-nos gestors de molts serveis”, de deixar-nos “enlluernar pels reflectors del eficientisme, entorpits pels fums del compromís”. El risc seria “detenir-nos, o transformar el nostre camí de pelegrins en una carrera desordenada i esgotadora, oblidant la seva font i la seva meta”.
En aquest sentit, afegeix el Bisbe de Roma, el Jubileu és “una ocasió preciosa per a tornar al que realment importa”, “al cor encès de Déu” que “guia i alimenta el nostre avanç personal i els nostres camins comunitaris”.
Caminar junts com a germans
És fonamental, de fet, caminar junts, com a comunitat, com a germans. Lleó XIV cita la Carta Encíclica Fratelli tutti, en la que el Papa Francesc ens “ha convidat a trobar-nos en un nosaltres que sigui més fort que la suma de petites individualitats” i “a descobrir i transmetre la mística de viure junts”. L’Església, recorda el Pontífex, és “un subjecte comunitari i històric de la sinodalitat”, un organisme en el qual “els llaços es transfiguren en vincles sagrats, en canals de gràcia”.
Relacionar-se amb Déu
La primera relació que cal conrear, subratlla el Papa, és la relació amb Déu. Per això, “fonamental en l’existència de tot consagrat és l’oració”, aquest “espai relacional en el que el cor s’obre al Senyor, aprenent a demanar i a rebre amb confiança”. «Orant – argumenta Lleó XIV – testimoniem el que realment som: criatures necessitades de tot, abandonades a les mans providents i bones del Creador”.
En aquesta dialèctica entre eines digitals i relacions autèntiques, el “reunir-se per a dialogar i confrontar-se”, en aquest equilibri de “llums i ombres”, el Papa anima finalment a acceptar el desafiament “d’integrar amb equilibri nova et vetera”, coses noves i coses antigues, cuidant i conreant la relació amb Déu i amb els germans, sense descurar ni enterrar, per mandra o per por, els nous talents que el Senyor posa a les nostres mans.
