(Claretians · 27/03/26) Inaugurada el passat 16 de març, l’exposició ‘75è Aplec de Matagalls’ es podrà visitar fins al 7 d’abril al vestíbul de la Biblioteca Jaume Fuster, al barri barceloní de Gràcia. Un barri molt vinculat amb l’Aplec a través de la unió Excursionista de Gràcia.
L’exposició consta de 15 plafons on s’explica la història de l’Aplec, les persones que l’han fet possible, així com diferents elements i actes que n’han format part al llarg d’aquests 75 anys. Comissariada per Òscar Farrerons, que també és membre de la junta de l’Associació d’Amics de l’Aplec de Matagalls, és —juntament amb l’estrena de la sardana ‘La Creu del Matagalls’ d’Enric Ortí— un dels principals actes que s’han fet per commemorar els tres quarts de segle de vida de l’Aplec.
Sota l’aixopluc del Museu Etnològic del Montseny, l’exposició ha estat possible gràcies a les diputacions de Girona i Barcelona i a la Generalitat de Catalunya. Ja ha visitat 12 municipis de Catalunya, molts d’ells vinculats a l’Aplec. De Gràcia viatjarà fins a Canovelles, probablement el darrer municipi on s’exposarà.
L’Aplec de Matagalls se celebra el segon diumenge de juliol i està organitzat per l’Associació Amics Aplec de Matagalls. L’any 1840, sant Antoni Maria Claret va reposar la creu en una missió feta aquell any a Viladrau, on va ser regent 9 mesos. El 1894 es va tornar a reposar i va ser beneïda pel bisbe Morgades, i mossèn Cinto Verdaguer li va dedicar la poesia “La Creu de Catalunya”.
La primera edició de l’Aplec va tenir lloc l’any 1950, amb motiu de la canonització del pare Claret. L’èxit d’aquella primera edició va comportar que quedés instituït, esdevenint una tradició fins avui dia. “No hi ha gaires aplecs amb una continuïtat com el de Matagalls”, exposa Òscar Farrerons.
L’exposició ressalta el gran paper que va tenir el pare Faustí Illa, CMF, que durant molts anys en va ser l’impulsor i el “pal de paller que ho feia tot”. L’any 1987 es va constituir l’Associació, i el pare Faustí en va ser el president fins al moment de la seva mort, el 1999.
La Biblioteca Jaume Fuster, inaugurada el 2005, va rebre el premi Liber 2025 a la millor iniciativa de foment de la lectura. És la més visitada de la ciutat i, amb els anys, s’ha consolidat com un espai cultural de referència.
