Primera tanda d’Exercicis espirituals de la URC a Montserrat
La primera tanda dels Exercicis espirituals d’estiu de la Unió de Religiosos de Catalunya, del 14 al 20 de juliol al monestir de Montserrat, van anar a càrrec del pare Abat emèrit Josep Maria Soler i Canals, OSB.
Amb el tema “L’esperança que no defrauda. Meditació en sintonia amb l’Any Sant”, el P. Soler va recordar que els exercicis són un temps privilegiat de revisió personal: de la pròpia vida, de la fidelitat a l’Evangeli i al seguiment de Jesucrist. Per això, en sintonia amb l’Any Jubilar de l’Església, va prendre com a punt de partida les paraules de sant Pau a la Carta als Romans: “L’esperança que no defrauda”.
Durant aquests dies, els participants van reflexionar sobre les moltes formes d’esperança que ofereix el món, i sobre com només Jesucrist és l’esperança veritable que no defrauda. Aquesta convicció es va aprofundir a partir de dos moments essencials de la vida del Senyor: la encarnació i la resurrecció, fonament i arrel de la fe cristiana.
El P. Soler va posar també l’accent en el sagrament del baptisme, que incorpora els creients a la vida nova en Crist i en el qual arrela la professió religiosa. Des d’aquí, els exercicis van convidar a prendre consciència de la vocació consagrada com a resposta baptismal, i a viure-la amb autenticitat enmig del món.
Un altre aspecte clau de les meditacions va ser la misericòrdia: el jubileu té una dimensió de perdó, i així es va contemplar el rostre d’un Déu que no només perdona sinó que s’alegra en perdonar, com mostra Jesús en la paràbola del fill pròdig. Els religiosos i religioses són cridats a ser transmissors d’aquesta misericòrdia que acompanya, ajuda i serveix. El papa Francesc ho resumeix dient que han de ser “administradors d’un hospital de campanya”, capaços d’acollir i escoltar.
A més, el P. Soler va destacar la dimensió comunitària del pelegrinatge de l’esperança: “Els que vivim la vida consagrada la vivim en comunitat”, va remarcar, convidant a revisar com millorar les relacions fraternes, i com fer que les comunitats siguin testimoni de pregària, de caritat, de perdó i d’acollida.
Finalment, va insistir en la importància de situar Déu al centre de la vida, perquè des de la Paraula i els sagraments, els consagrats i consagrades puguin ser testimonis de l’amor de Déu en l’Església i en el món.
