(Llorenç Puig, sj · 12/10/23) Fa pocs dies, ha sortit l’Exhortació Apostòlica Laudate Deum. Què veiem en aquesta nova aportació del Papa? Potser podem dir, per resumir, que no massa coses noves en el seu contingut, però sí en el seu to.
En efecte, la Laudate Deum no aporta gaires novetats: es tracta sobretot d’una clarificació, una insistència i actualització del que va exposar tan magníficament el 2015 a la Laudato Si’.
Però podem dir, també, que la Laudate Deum té to un valent, fort, un xic provocador, profètic. Mireu quines frases, més dures:
“Per més que es pretenguin negar, amagar, dissimular o relativitzar, els signes del canvi climàtic hi són”.
I també: “en els darrers anys no hi han faltat persones que van pretendre burlar-se d’aquesta constatació”. I hi respon amb contundència: “obliden esmentar una altra dada rellevant: que el que estem verificant ara és una inusual acceleració de l’escalfament, amb una velocitat tal que n’hi ha prou amb una sola generació —no segles ni mil·lennis— per constatar-ho”.
I podríem seguir!
Què ens diu als consagrats?
¿Què ens diu a nosaltres, persones que des de la vida consagrada també volem treballar per un món més just i fratern, més curós amb la resta de la creació?
¿Potser el Papa Francesc ens dóna pistes quan, malgrat la seva edat i aparent fragilitat, empra un to que és més contundent, menys matisat que mai?
¿Potser ens vol dir que ens trobem en una situació on no ens queda més que ser agosarats, que ser més profètics, més valents? ¿Potser ens cal més decisió i gosadia per afrontar el moment que vivim, de tanta perplexitat per tantes coses, com la violència, la desorientació generalitzada, un món que segueix volent girar al ritme dels grans business i la política de curtes mires, mentre es vessa sang i falta l’aigua, i on ens torrem tots?
Però el Papa no es limita a recordar la urgència, també analitza, com feia la Laudato Si, les causes de la situació actual, i busca solucions.
Per això, la segona part del document insisteix en la necessitat de considerar críticament el ‘paradigma tecnocràtic’ actual, com ja es feia detalladament a la Laudato Si.
En aquest aspecte, potser el més novedós és la reflexió que ofereix sobre el poder que ens confereix la tecnologia, i la necessitat de reforçar les consideracions ètiques davant de les possibilitats que ens ofereix la tecnologia:
«(l’ésser humà) està nu i exposat davant del seu propi poder, que segueix creixent, sense tenir els elements per controlar-lo».
Abordar tres elements decisius
D’aquí sorgeix la crida imperiosa a abordar tres elements, que d’alguna manera també eren presents a la Laudato Si, però que ara es presenten com a urgents i decisius:
– cal recuperar l’ètica. No l’amaguem, ni deixem que se la disfressi ni se l’aigualeixi. L’ètica ha de ser un fibló crític que ens faci sortir de l’acceptació sense reserves de les novetats de la tecnologia i dels dinamismes de l’economia depredadora.
– cal recuperar la Política amb majúscules. La ciutadania ha de recuperar la consciència de les seves possibilitats i responsabilitats davant de la política a tots els nivells: “si els ciutadans no controlen el poder polític —nacional, regional i municipal—, tampoc és possible un control dels danys ambientals.”
– cal rellançar i revaloritzar el paper de les conferències sobre el Clima. En elles, afirma, s’han de deixar de banda les postures que “privilegien els seus interessos nacionals sobre el bé comú global”, i s’han de reforçar els mecanismes de control i exigència que impulsin els acords presos.
Compromís i actuació
I finalment, no podria faltar un apartat que vagi a les arrels personals, on sorgeix la nostra capacitat de compromís i actuació o, per contra, la inacció, el desànim o l’escepticisme. En aquest apartat es revisen les nostres motivacions espirituals, que vénen de la fe, però que totes les persones de bona voluntat i de les diferents tradicions, trobaran també al seu interior.
Aquestes motivacions ens ajudaran a no defallir ia mantenir l’ànim, tot i saber que “no puc negar que cal ser sincers i reconèixer que les solucions més efectives no vindran només d’esforços individuals sinó sobretot de les grans decisions a la política nacional i internacional ”.
Però alhora, el Papa també recorda que “no hi ha canvis duradors sense canvis culturals, sense una maduració en la forma de vida i en les conviccions de les societats, i no hi ha canvis culturals sense canvis en les persones”.
Tant de bo aquesta Exhortació ens impacti de nou, com ho va fer la Laudato Si, i ens impulsi de nou a viure aquest compromís amb la creació, amb la nostra humanitat, i en definitiva a lloar Déu amb tot això.
