(P. David Guindulain) L’arribada de l’Advent desvetlla en el meu imaginari una escena domèstica. Es cap al tard, fa fred i els de casa estan aplegats al voltant de la sola font de calor disponible. Hi ha algú que explica un conte. Se’l fa tan seu que acaba sent de tots, com una saviesa que esdevindrà nou referent pels de casa.
L’Advent és temps per explicar i per escoltar contes. Temps de prescindir de les pantalles unipersonals i passar a l’atenció compartida; d’imaginar-se, per uns instants, fora de l’ara i aquí, de la mà d’uns protagonistes, amb l’esperança de que en acabat, siguem tan savis com ells. Car el conte ajuda a resoldre les urgències sense ansietats, amb l’eficàcia dels herois que finalment se’n surten. ¿Com s’ho farien ells davant tantes urgències com les que experimentem avui? El desgavell ecològic, la proximitat de la guerra, l’amenaça de la pandèmia, la pèrdua d’il·lusió per l’avenir, l’aïllament en el mon propi, la desafecció, l’envelliment, l’acceleració,…
Enmig d’aquest món, als religiosos i religioses se’ns ha donat la gràcia de saber explicar contes amb tot el que som. Si convé, fins i tot, amb paraules. Anant contra corrent del que és el més normal del món, la vida religiosa és un parèntesi explicatiu del més real d’aquesta història: hi ha una fraternitat possible que ve de Déu, i ja ha començat.
La nostra vida ha de ser el relat que faci entendre als nostres contemporanis la bondat de la vida en Crist. Amb l’Advent rebem una nova oportunitat de reprendre amb nou alè el relat. Com aquells pastors que contaren tot el que els havien anunciat d’aquell infant faixat en bolquers i posat en una menjadora.
L’Advent ens permet ser més conscients de l’actitud sinodal a la que som cridats en Església. L’Advent és caminar junts per trobar l’Infant a la menjadora amb la seva mare, tal com van fer els savis que venien d’Orient, com els pastors que dormien al ras. Aquest infant que vol néixer en nosaltres i entre nosaltres, ens parla de la nova vida en Crist que aspirem encarnar.
Aquest mateix tema és el que parlarem durant la pròxima jornada del recés d’Advent amb la Unió de Religiosos de Catalunya, el pròxim 3 de desembre, a la qual tothom hi està convidat. De ben segur el bon Déu alguna paraula ens comunicarà a través de la seva Paraula de Vida.
