(CCMA · 25/12/22) El dia de Nadal, a les 11.45, “Signes dels temps”, presentat i dirigit per Montserrat Esteve, conversa amb Agatha Chikelue, cofundadora de la Xarxa de Dones de Fe a Nigèria. Durant l’entrevista, Chikelue explica que les dones cristianes i musulmanes preguen i treballen plegades per la pau a Nigèria, en un context marcat per la violència terrorista. També lluiten per acabar amb la mutilació genital de les nenes i les dones, i col·laboren amb l’arxidiòcesi d’Abuja, per atendre els desplaçats que ho han perdut tot en les greus inundacions provocades pel canvi climàtic. A més, s’emet un reportatge sobre com l’Associació de Pessebristes de Mataró manté viva la tradició de fer el pessebre.
Sor Agatha Chikelue és una dona amb una gran força interior i amb una extraordinària capacitat per ajudar les persones que pateixen situacions devastadores a Nigèria. Creadora d’esperança i oberta al diàleg interreligiós, té un cor generós i una gran fe i fortalesa. A més de cofundadora de la xarxa de Dones de Fe a Nigèria, és la directora de la Fundació Cardenal Onaykean per la Pau. Ha vingut a Catalunya per participar en el Fòrum Internacional Multireligiós Cruïlla de Camins celebrat a Manresa. Un fòrum organitzat per Religions for Peace i l’Ajuntament de Manresa per commemorar els 500 anys de l’arribada de St. Ignasi de Loiola a la ciutat.
Efectes devastadors del canvi climàtic
Nigèria està patint les pitjors inundacions de la darrera dècada, les quals han causat centenars de morts i milers de desplaçats. Sor Agatha explica que els afectats ho han perdut tot: casa, plantacions i collites. “De seguida vam anar als pobles afectats. Es van crear campaments en algunes zones, per mantenir-los fora de perill. I la arxidiòcesi d’Abuja va comprar roba, matalassos, llits, mantes… per ajudar els afectats dels camps de desplaçats. Però els hi cal més ajuda, necessiten aliments per poder menjar”, explica Chikelue
El terrorisme a Nigèria
Un altre gran problema que pateix Nigèria és el terror causat per la violència de grups terroristes com Boko Haram, Estat Islàmic i altres grups criminals. Sor Agatha també visita els camps de desplaçats plens de nigerians que fugen de la mort. Denuncia que “no són camps habitables, perquè la gent no té ni electricitat ni aigua. Quan el govern visita els camps, hi instal·la alguna clínica, però no hi ha metges”.
Xarxa de Dones per la Pau
Enmig de tota aquesta violència, aquesta monja, conjuntament amb una altra líder musulmana, ha creat una xarxa de dones creients, cristianes i musulmanes que treballen plegades per la pau i els drets humans. Treballen incansablement, malgrat la por: “Ara mateix la por es concentra al nord de Nigèria, on actuen els grups terroristes”.
Atacs contra cristians i musulmans
El 2004, quan Boko Haram va començar a atemptar a Nigèria, “el seu objectiu era matar cristians”. Tothom va condemnar els atemptats, fins i tot alguns líders musulmans. I, de sobte, els musulmans també van començar a rebre atacs individuals, sobretot els que s’hi oposaven obertament. Van localitzar-los a ells i a les seves famílies, els van matar i els hi van cremar la casa i tot el que tenien. “La majoria de vegades, el seu objectiu no són només els cristians, sinó estendre el caos”, afirma Chikelue. I des del 2015, la situació s’ha agreujat encara més amb l’entrada de l’ISWAP (Estat Islàmic a la l’Àfrica Occidental), que atempta contra els civils, cristians i musulmans.
L’odi contra els cristians
Però la guerra del terror que s’estén a esglésies, ambaixades o mercats, no té lloc només al nord del país, de majoria musulmana, on s’ha instaurat la xaria. També s’han produït atacs al sud, de majoria cristiana. Al juny, a Owa, a l’estat d’Ondo, al sud-est del país, un grup d’homes armats va atemptar contra una església catòlica, en la qual hi havia moltes famílies amb infants, mentre se celebrava la missa de Pentecosta. Almenys 50 persones van morir, i desenes van quedar ferides.
Segons l’Alt Comissionat de les Nacions Unides pels Refugiats, des del 2004 Boko Haram ha matat més de 27.000 persones a Nigèria. Més d’1,7 milions de nigerians viuen en camps de desplaçats. I es calcula que des de l’atac a l’escola de Chibok el 2014, almenys 2.000 dones, la gran majoria nenes, han estat segrestades al nord de Nigèria. Vuit anys després, més d’un centenar de nenes de Chibok no han tornat a casa. “Les tenen captives i no les volen alliberar. I algunes de les que van segrestar van tornar amb criatures”, explica sor Agatha. Hi ha nenes que ha estat forçades a casar-se amb els seus segrestadors o convertir-se en esclaves sexuals.
Lluitar contra la mutilació genital de les nenes
Segons UNICEF, a Nigèria han augmentat els casos de mutilació genital femenina. Una violència que marca tràgicament les vides de les nenes i les dones. “L’analfabetisme hi té un paper important. En concret, al nord de Nigèria, on la majoria de la gent gran no té estudis. Hem creat programes per explicar-los que no està bé, que cal aturar-ho”, comenta Chikelue. A la pregunta de si ha pogut salvar nenes de ser mutilades, diu que sí, que ho ha fet amb la Xarxa de Dones de Fe. I assenyala: “Visitem les zones amb majoria musulmana, amb les nostres companyes musulmanes, que fan servir versos de l’Alcorà per parlar en contra de la mutilació genital femenina. Parlen amb els líders i els diuen: No, l’islam no va d’això, aquesta no és la nostra cultura. És nociu. Feu mal a aquestes noies. Les esteu traumatitzant i això no és el que necessiten. És així com les dones musulmanes i cristianes ens dirigim a les comunitats on es practica la mutilació genital femenina. I algunes famílies comencen a entendre les conseqüències d’aquesta pràctica per a la salut, la violència que exerceixen cap a les seves filles, com perjudiquen la seva salut i que no ho han de fer més”.
Fundació cardenal Onaiyekan per la pau
El cardenal i arquebisbe emèrit Onaiyekan destaca a l’Àfrica per fer de pont en el diàleg entre musulmans i cristians. Sor Agatha és la directora executiva de la Fundació per la Pau Cardenal Onaiyekan. “Aquest cardenal és dels pocs que ha qüestionat la feina del govern a Nigèria. I s’ha atrevit a dir-li: Escolteu, aquest no és el camí, heu de canviar. La gent pateix i els heu d’ajudar'”. El cardenal Onaiyekan dona suport a la feina que fa la Xarxa de Dones de Fe. “Ens ajuda moltíssim. I jo en soc un exemple. Hagués pogut fer el mateix que fan altres bisbes i cardenals, que han triat un sacerdot per un càrrec com el meu. Però el cardenal Onaiyekan va dir jo crec en les dones, les dones tenen potencial i sé que ho poden fer””, expressa sor Agatha.
Nadal pels cristians a Nigèria
A la pregunta de com els cristians i cristianes celebren el Nadal a Nigèria, sor Agatha manifesta una gran alegria. Són festes de joia, germanor i celebracions familiars. “Molts cristians del nord es dirigeixen al sud per celebrar el Nadal amb les seves famílies. És un període per celebrar en companyia, resar, menjar i ser feliços tots junts”, explica. Les famílies riques ajuden els més desvalguts. Els donen menjar i diners perquè puguin celebrar el Nadal.
Reportatge “Pessebristes de Mataró”
El naixement de Jesús és un símbol de llum i esperança per als cristians. També vol transmetre valors de pau i solidaritat pel món d’avui, immers en una pila de crisis. En una data tan significativa com el Nadal, el programa emet un reportatge sobre els pessebristes que mantenen viva aquesta tradició que retrata una manera de viure, amb alguns oficis que ja s’han perdut i amb un carisma únic.
“Signes dels temps” visita l’Associació de Pessebristes de Mataró, que es va fundar el 1935, i el 1980 va crear la primera Escola de Pessebres de Catalunya. Ho expliquen Pepita González i Toni Roy, que van aprendre l’art de fer el pessebre a l’escola d’aquesta associació.
El programa
“Signes dels temps“ és un dels programes més veterans de TV3, amb 37 anys d’emissió. Actualment està dirigit i presentat per la periodista Montserrat Esteve Mallofré. Agustí Vila és el realitzador; Imma Segarra, la productora; Joan Grané, l’ajudant de realització; Sílvia Rodríguez és a la producció; Eulàlia Tort i Lourdes Rojas a la redacció i Àngels Serres a la documentació.
El programa vol ser un espai de reflexió obert i pròxim sobre l’actualitat de l’Església catòlica, amb protagonistes d’aquí i d’arreu del món que treballen per defensar els drets humans, la cultura de la pau i la no-violència, l’espiritualitat, la justícia social i la sostenibilitat del planeta. “Signes dels temps” tracta temes pròxims a la realitat quotidiana, tenint en compte els valors cristians, i posa en valor el sentit de la vida religiosa en una societat cada cop més secularitzada. A més, amplia la mirada cap a l’ecumenisme, el diàleg interreligiós i la saviesa de les tradicions.
