Aquesta setmana hem celebrat la Mare de Déu de Montserrat. I les lectures de la seva festa ens han recordat tres coses fonamentals que fa la Mare de Déu amb nosaltres, i que sempre podem recordar:
– Maria acompanya els deixebles en la seva pregària. Quan ells preguen, ella hi és, potser podem imaginar que fent una mica de mestre de la pregària dels altres, perquè ella coneixia com ningú Jesús… Potser veiem una invitació a deixar-nos acompanyar per la mestre en la pregària que és Maria? Potser podem redescobrir aquesta discreta companyia que ens fa Maria en la pregària? (Fets 1, 12-14)
– Veiem també com Maria visita Elisabet, la seva cosina… Quan hi ha alguna necessitat, quan Maria veu una necessitat, ella hi va de pressa, ve a visitar a qui té necessitat, i amb la seva sola presència omple l’estança d’alegria… Potser veiem aquí una invitació a deixar-nos visitar per Maria quan ens trobem en alguna dificultat de les que la vida porta? Potser veiem aquí una invitació a fer com Maria, “visitar”, fer-nos propers i acostar-nos cordialment, a les persones que passen alguna necessitat? (Lc 1, 39-56)
– Finalment, veiem com en Maria l’Església ha vist, sempre, aquella que ha viscut les promeses precioses del Senyor: ser fills/filles estimats/des del Pare del Cel, saber-nos destinats a ser sants/es als seus ulls, a ser lloança de la seva glòria… Sí, Maria ens mostra el camí de l’esperança! (Ef 1, 3-7.11-12)
Doncs bé, aquest proper dissabte dia 1 de maig tindrem un matí de reflexió compartida sobre la nostra esperança en els temps difícils, ben acompanyada per José Carlos Bermejo, religiós camil, expert en acompanyament i cura de les persones en moments de dol, de pèrdua.
Si Maria ens visita en les nostres necessitats, i en ella veiem les nostres esperances realitzades, què important és que en el camí també nosaltres ens acompanyem, ens recordem les arrels de la nostra esperança…
Us convidem doncs a apuntar-vos i participar en aquesta trobada, que hem preparat amb molta il·lusió perquè creiem que sí, que necessitem recolzar-nos i recordar-nos els nostres motius per l’esperança en els moments difícils que tots/es vivim…
I finalment, com aquest proper diumenge, dia 2, és el dia de la mare, podem també encomanar les mares d’avui, i les nostres mares, siguin al Cel o entre nosaltres… que sigui un dia per agrair la figura maternal, propera, tendre i alhora forta, de les mares del món, especialment aquelles que pateixen dificultats més grans per raons de pobresa, socials, o perquè tenen dificultats en la seva família…
Que la Mare de Déu també visiti i acompanyi, i guiï, totes les mares, especialment les que tenen dificultats. Amén.
Llorenç Puig, sj
