(Mª Dolores Cabello . Congregació de les Filles de Jesús) Fa poc més d’un mes, Alcarrás i tots els pobles del voltant, eren un bell espectacle de diferents tons color de rosa. Centenars de persones s’acostaven a contemplar la ruta del Alcarrás florit. Un expert en la matèria explicava l’interessant procés de la naturalesa fins a arribar a l’arbre en flor. Però cal mirar al cel i comptar amb la temperatura que, si baixa d’un determinat valor, tot pot perdre’s.
Mentrestant, un gran nombre de persones, a part dels agricultors, esperen impacients que la flor deixi pas al fruit. Migrants de diversos països van arribant del Senegal, Mali, Guinea Conakry, Camerun…arriben amb una motxilla carregada d’esperances. Molts confien en trobar una mica més del treball que va haver-hi en la campanya de la qual vénen i, si treballen prou, podran llogar una habitació compartida.
A les Filles de Jesús, que des de fa 13 anys vivim en aquest poble, aquest moviment ja ens resulta familiar i sabem que, a més de maletes, motxilles, anades i vingudes de persones que s’incorporen a la nostra rutina diària, cal preparar el cor per a acollir, escoltar, orientar, animar, quan van arribant a Càritas amb la necessitat, no sols d’una manta perquè encara fa fresc i dormiran al carrer, sinó de contar moltes històries davant les quals cal recordar que la vida no és fàcil i que cada persona és la terra sagrada davant la qual cal agenollar-se.
Aquest estiu 2022, la collita s’ha perdut en gran part, la temperatura va baixar durant 3 nits a 6 graus sota zero i la preciosa flor no s’ha convertit en fruit. Moltes esperances s’han esvaït, alguns, desplaçant-se a pobles limítrofs estan treballant, uns altres han marxat esperant tenir sort i uns altres es quedaran tot l’any perquè sense papers no hi ha possibilitats. Amb ells continuarà el nostre servei i la nostra convivència, participarem no sols de les seves necessitats sinó de les seves alegries, de les seves celebracions, de les seves festes.
Des d’aquest context la lectura de la Paraula de Déu adquireix claus noves per a anar fent-la vida, encarnar-la en aquesta terra concreta, en aquestes persones, en aquestes lluites i cerques, molt conscients del que aquesta relació i aquests contactes ofereixen al nostre estil de vida.
Aquí, ara, en aquest present, en aquestes persones, segueix Déu cridant-nos a construir fraternitat des de la perspectiva de la interculturalitat i intereligiositat, sentint-nos agraïdes per tanta vida a la qual se’ns convida, alhora que experimentem la impotència i feblesa.
La nostra petita comunitat agraeix la riquesa d’aquestes vides que es fan pròximes, que ens obren a una realitat que qüestiona, que interroga, que sensibilitza. Un equip de contractats de Càritas Diocesana, al costat d’un altre de voluntaris i voluntàries, fan possible l’acolliment i el seguiment d’aquestes persones que són el centre de l’acció soci-caritativa de l’Església.
