Isabel Ardanza Mendilíbar, religiosa carmelita de la Caridad Vedruna, va impartir una jornada de formació a 140 religioses i religiosos de l’URC el dissabte 17 de març al col·legi Santa Dorotea de Barcelona de les religioses salesianes. Una jornada inclosa en el programa de formació continua que ofereix la Unió de Religiosos de Catalunya i que va tractar sobre com viure la missió quan redueixen presències i facultats. Ardanza va presentar la reducció que està vivint la vida consagrada com “un temps de gràcia per viure de fe”. Isabel Ardanza és llicenciada en teologia espiritual per la universitat de Comillas (Madrid).
La teòloga va distingir entre missió i activitat. Si fossin equivalents, a mesura que es redueix l’activitat minvaria la missió, Es pot viure la vida sencera en missió i no exclusivament durant la part de la vida que es gaudeix de plenitud de facultats. “Quan arriba l’hora, ja no es tracta de fer, sinó d’acollir, consentir i deixar fer”, afirma. Tot i aquesta reducció, segons ella, tota la vida és missió i qualsevol activitat pot ser viscuda com a missió, inclús les petites tasques que poden fer les germanes malaltes, per exemple.
Ardanza conclou que la situació de reducció “no és una dificultat per viure el seguiment de Jesús i la nostra missió, sinó una plataforma privilegiada per fer-ho”. Es tractaria d’acceptar la realitat actual, per tal de ser “instruments útils” en mans del Senyor.
Isabel Ardanza Mendilíbar, religiosa carmelita de la Caridad Vedruna, va impartir una jornada de formació a 140 religioses i religiosos de l’URC el dissabte 17 de març al col·legi Santa Dorotea de Barcelona de les religioses salesianes. Una jornada inclosa en el programa de formació continua que ofereix la Unió de Religiosos de Catalunya i que va tractar sobre com viure la missió quan redueixen presències i facultats. Ardanza va presentar la reducció que està vivint la vida consagrada com “un temps de gràcia per viure de fe”. Isabel Ardanza és llicenciada en teologia espiritual per la universitat de Comillas (Madrid).
La teòloga va distingir entre missió i activitat. Si fossin equivalents, a mesura que es redueix l’activitat minvaria la missió, Es pot viure la vida sencera en missió i no exclusivament durant la part de la vida que es gaudeix de plenitud de facultats. “Quan arriba l’hora, ja no es tracta de fer, sinó d’acollir, consentir i deixar fer”, afirma. Tot i aquesta reducció, segons ella, tota la vida és missió i qualsevol activitat pot ser viscuda com a missió, inclús les petites tasques que poden fer les germanes malaltes, per exemple.
Ardanza conclou que la situació de reducció “no és una dificultat per viure el seguiment de Jesús i la nostra missió, sinó una plataforma privilegiada per fer-ho”. Es tractaria d’acceptar la realitat actual, per tal de ser “instruments útils” en mans del Senyor.
Apunts bàsics de la Jornada de Formació Permanent de l’URC, impartida el 17 de març de 2018, a Barcelona:
Descargueu el document
Tema: “La reducción, tiempo de gracia para vivir de la fe”
Horari: 9.45-13.30 i de 15,30-17,30
Lloc: Salesianes – Col·legi Santa Dorotea (Passeig Sant Joan Bosco, 24 – Barcelona).
Inscripcions: Unió de Religiosos de Catalunya. Correu electrònic: urc.info@gmail.com
Preu: 20 €: Ingrés o transferència bancària al número de compte de “la Caixa”
IBAN: ES 37 2100 3040 0622 0034 0826
Indiqueu el nom i el cognom de la persona que s’hi inscriu i al costat les lletres IA
És evident que, en els nostres contextos d’Occident, la Vida Consagrada està vivint una forta experiència de reducció, que no és només sociològica, sinó que afecta també profundament a nivells existencials. Davant d’aquesta realitat, és molt comprensible que les reaccions instintives es traduexin actituds prometeiques o en la negació de la realitat, en l’evitació de les qüestions que ens poden provocar por, en la inhibició o la fugida. Però, ¿és aquesta l’única mirada possible sobre la realitat que estem vivint? És possible una mirada creient, que sense tancar els ulls a la realitat, pugui percebre en ella la presència del Senyor que ens crida i envia també avui, no a pesar de la reducció sinó precisament a través d’ella? Però, d’on pot néixer aquesta lectura creient de la realitat? Quins requisits implica? Quins són alguns dels reptes que planteja a la VC la vivència teologal del nostre moment?
Mª Isabel Ardanza Mendilíbar
Religiosa Carmelita de la Caridad Vedruna. Nascuda en Abadiño (Bizkaia) en 1951. És Llicenciada en Teologia Espiritual per la Universitat de Comillas (Madrid). Resideix actualment a Vitòria-Gasteiz.
En els últims vint-i-cinc anys s’ha dedicat a la Formació i a responsabilitats de govern. Des de fa deu anys dirigeix i coordina el Curs Internacional d’Espiritualitat que la seva congregació organitza anualment a Vic (Barcelona) per a germanes entorn de l’etapa de la jubilació, amb una durada de tres mesos. Col·labora amb l’Institut Teològic de Vida Religiosa de Vitòria, impartint tallers i donant cursos de formació permanent, també amb la CONFER Euskadi. Imparteix cursos, retirs i exercicis espirituals dins de la pròpia congregació i a altres grups de religiosos i religioses. Des de 2007 forma part d’un equip que ofereix tallers per a formació d’agents de pastoral en processos de personalització de la fe d’adults. També col·labora en el treball pastoral amb grups d’adults, en clau de Personalització.
