(El Periodico · 12/02/26) La comunitat de les clarisses sabia que jo havia fet alguna gestió en relació amb alguna fundació i algun altre monestir, i em van demanar que les ajudés en la redefinició de la seva relació amb l’Ajuntament. Vaig ser una peça més de l’engranatge. Elles temien el que després va acabar passant, que la comunitat s’aniria reduint i que acabaria perdent prou nombre de membres per poder mantenir-se al mateix monestir. Volien deixar resolt que quedava garantit el patrimoni, la continuïtat històrica del monument, el culte a l’Església i l’opció que si les últimes monges se n’anaven a una altra comunitat, com va passar quan les tres que quedaven se’n van anar a la de Vilobí d’Onyar, quedés oberta la possibilitat de reprendre la vida monàstica, que les monges hi poguessin tornar quan es donessin les condicions.
