(Susana García del Álamo, Presidenta de la Unió de Religiosos de Catalunya · 02/02/24)
Avui, en aquesta Jornada Mundial de la Vida Consagrada, trobem molts escrits que se’ns adrecen a cadascú de nosaltres, i tots ells ens conviden a posar-nos en les mans de Déu i renovar el nostre Sí.
Tots nosaltres, consagrats, un dia vam sentir la crida de Jesús, que fixant-se en tu, mirant-te als ulls et va dir: “vine i segueix-me” i des de la incertesa, potser des de la por o la perplexitat, vam respondre com els profetes, com Isaïes, com Samuel, com Maria: “sóc aquí, faci’s la teva voluntat”. Tots ens vam arriscar a viure el somni de la vivència del seu projecte d’AMOR, tots vam posar en el Senyor la nostra mirada, ens vam fiar d’Ell i vam començar a caminar agafats a la seva mà, colze a colze, i avui, després d’un, dos, 10, 20 o 60 anys tornem a renovar el nostre compromís, un compromís que ens impulsa a posar-nos en camí cada dia per trobar-nos amb els més febles, amb els desvalguts, els vulnerables, amb el proïsme que ens necessita.
En la celebració d’aquesta jornada mundial de la VC recordem que hem de ser, i som, l’expressió del rostre de Déu per la humanitat, el color que dóna vida al paisatge, una pinzellada de l’obra de la creació. Som cridats a transparentar la tendresa de Déu, aquest és l’encàrrec que ens fa Jesús: ser i estar en el món per fer possible la tendresa de Déu. Aquesta és, com diu el P. Luis Alerto González, la cara i la creu que converteix la nostra forma de vida en un signe imprescindible del nostre temps. I “amb tanta feina com hi ha per fer, amb tantes possibilitats de gaudir, de compartir, de ser anunci d’esperança per a tothom””
Avui, més que mai, hem de ser, com van dir alguns religiosos joves a l’assemblea de l’URC al desembre, “un signe eloqüent per al món d’avui”, que, abraçant l’Evangeli, visquem el present, l’ara, amb coherència, radicalitat, alegria, esperança, confiats en les mans de Déu, i estant atents a les necessitats concretes de la nostra societat.
Tu, jo, cadascú dels consagrats, hem estat escollits per portar llum enmig de tanta foscor, per guarir les ferides de la humanitat, per fer realitat el carisma dels nostres fundadors i fundadores que, moguts per l’Amor i deixant-lo tot van seguir-lo afrontant i superant dificultats, confiant plenament que val la pena entregar la vida per l’Evangeli, ser Bona Nova per la societat actual.
Fent ressò de les paraules del resum del document del sínode de la sinodalidad comparteixo la idea que “les diverses famílies religioses mostren la bellesa del seguiment del Senyor: a la muntanya de la pregària i als carrers del món, en les forces de la vida comunitària, en la solitud del desert i en la frontera dels reptes culturals. L’Església, ens diu, necessita deixar-se interpel·lar per la veu profètica de la vida consagrada, sentinella vigilant de les crides de l’Esperit”. És per això que hem de sentir la urgència de renovar l’esperança i ser creatius en la manera de presentar l’Evangeli compartint, no només el que fem sinó sobretot el que som: persones consagrades amb el propòsit d’entregar la vida com el Mestre, com Maria, fent reals i visibles els sentiments que Jesús va compartir amb els deixebles.
Us invito, i a mi també em convido, a ser signes vius de la presència de Déu en el món i que, com els primers cristians, unim les nostres forces, la nostra pregària per ser capaços de contagiar que altres joves vulguin deixar tot el que són, tot el que tenen per consagrar la seva vida.
És l’hora d’escoltar, en el silenci del cor, la Paraula de Déu i dir com Maria: “Sóc aquí, faci’s la teva voluntat” i, deixar-nos conduir per l’Esperit que sap el que ens convé.
Com diu el poema de Pere Casaldàliga “És tard, però és la nostra hora…”:
És l’hora de ser testimonis coherents i creïbles.
És l’hora de ser capaços de caminar junts cap al Regne.
És l’hora de confiar cegament en el Mestre i dir sí cada dia.
És l’hora de viure en plenitud la configuració amb Crist que és l’arrel de la nostra consagració.
És l’hora de viure cada instant com si fos l’últim.
És l’hora de viure el somni de Déu en la nostra vida i compartir-lo amb alegria
És l’hora de ser profeta, no de calamitats, sinó d’esperança.
És l’hora de la creativitat fecunda, que brolla de la intimitat amb Jesús
Felicitats a tu, a cadascú dels que compartim una mateixa vocació, la de ser deixeble, perquè és l’hora de tornar a dir amb il·lusió: “sóc aquí, Tu m’has cridat i vull lliurar la meva vida amb generositat.
