(CR · Montse Punsoda ·09/06/22 ) Des dels seus inicis, són moltes les comunitats religioses que han tingut en els seus dominis un espai de terreny dedicat al conreu. De fet, antigament, era un espai imprescindible en l’estructura dels monestirs, permetent-los l’autosuficiència, sobretot per aquells més allunyats. Així es pot veure al Monestir de Pedralbes que recentment ha recuperat l’hort com es coneixia a l’època medieval. Amb el pas del temps, molts d’aquests horts continuen existint, tot i que en alguns casos el seu sentit ha fet un gir, jugant un rol diferent, però igualment essencial. És el cas dels horts socials destinats a la formació i recuperació de persones en situació vulnerable.
Avui dia, alguns convents i monestirs que encara mantenen aquests horts o bé l’espai on es treballava, han obert les portes i s’han aliat amb entitats socials per donar una nova utilitat a aquestes terres. És el cas de les benedictines de Sant Pere de les Puel·les o les Carmelites de Mataró, que col·laboren amb aquest espai amb la inserció o formació d’aquells que ho necessiten.
El conreu, una via cap al benestar
“L’hort és com un oasi enmig de Mataró i ens convida a compartir-lo. No podíem tenir un espai tan ric i gaudir-lo només nosaltres”. Ho explica Maria Alves, monja de la comunitat de les Carmelites Descalces del Monestir de la Immaculada de Mataró i responsable de l’hort. Des de fa uns cinc anys cedeixen una part de l’hort del convent a la Cooperativa Tarpuna.
L’entitat està creada per un equip dedicat a la gestió de projectes d’Horts Socials amb finalitats terapèutiques, comunitàries, d’integració o producció. Els encarregats de sembrar i conrear són un grup de persones que per diferents circumstàncies es troben en situació vulnerable, i el fet de treballar en els horts els ajuda en la seva recuperació.
Tal com explica l’educadora social de Tarpuna i encarregada de dinamitzar l’hort de les carmelites, Meritxell Peña, “s’ha comprovat que l’horticultura crea benestar físic i mental”. Cada dimecres, Peña acudeix amb uns tretze participants a l’hort i els acompanya durant el procés. Els membres del grup arriben derivats de diverses entitats socials com Creu Roja, Serveis Socials de l’Ajuntament, Projecte Guaita dels Salesians o Càritas, les quals saben dels beneficis que aporta l’horticultura.
Maria Carol, treballadora de Càritas Mataró, destaca que quan consideren que un usuari de Càritas li pot servir d’ajuda es posen en contacte amb Tarpuna perquè entri al grup. “Sovint són persones que necessiten un espai per desconnectar del seu context o, fins i tot, d’una crisi”, explica Carol. “Quan es troben en un espai allunyat sense sorolls i treballant d’una altra manera, els ajuda anímicament i s’obren a ells i al grup”, hi afegeix.
En aquest sentit, Meritxell Peña insisteix com “els horts socials promouen la socialització. No és només una qüestió de conreu, sinó la relació que es propicia entre l’entorn i el grup”, assegura. “D’una banda, la relació amb la terra, que fem de manera ecològica, crea tranquil·litat, i alhora, al llarg del procés es fa xarxa entre els membres de l’equip i les entitats col·laboradores”.
Vincle entre la comunitat i l’equip
“En l’equip de l’hort les carmelites són un integrant més, sempre disponibles per tot allò que necessitem”, continua Meritxell. “Comptar amb aquestes terres és una sort i una oportunitat”, hi afegeix. Entre les germanes carmelites, l’educadora social destaca especialment el paper de Maria Alves, l’hortelana que actua de nexe amb la comunitat. “És una més. Cada dimecres s’uneix amb nosaltres i, quan no hi som, ens facilita el rec i la supervisió, i quan hi som, dina i treballa amb nosaltres”, explica.
A més a més d’ajudar, Maria organitza també tallers d’elaboració d’ungüents i confitures a partir de productes naturals. “Per a mi representa una aportació a la gent que ho necessita i això m’emociona”, assegura Maria Alves. La germana carmelita diu que, tot i que la congregació és contemplativa, “Déu els ha posat la iniciativa enmig del camí i aquesta sensibilitat creix dintre seu, tal com Santa Teresa ho va voler”. A més a més, Maria explica que per a elles, monges contemplatives, és seguir la crida del papa Francesc “d’anar a les perifèries”. “Una vida contemplativa, si no està inserida al món i és solidària amb aquest, és una vida contemplativa que està enlaire”, exposa.
La carmelita transmet l’afecte per la “Meri” o pels diferents integrants del grup i assegura que la relació amb ells l’ajuda també a “sortir d’ella mateixa i aprendre a escoltar”. “A poc a poc, vas coneixent cada un d’ells i l’estima creix i l’amistat també”, explica.
