(A. de Tarragona · 15/02/26) El Servei Interdiocesà de Missions va celebrar, els dies 21 i 22 de gener, una trobada al santuari de la Mare de Déu de Loreto de Tarragona, que va reunir els responsables de les delegacions i secretariats de missions de les diòcesis amb seu a Catalunya. L’objectiu de la trobada va ser reforçar la coordinació interdiocesana i avançar conjuntament en línies de futur per a l’animació missionera.
Per a conèixer més aquesta realitat, avui conversem amb la Gna. Claudia Figueroa, c.t.s.j., delegada diocesana per a l’activitat missionera i la cooperació entre les Esglésies.
—Com van anar aquestes jornades?
Molt bé. Vam fer un treball que ja va començar a l’inici de curs amb la trobada que vam celebrar a Tortosa el mes de setembre, on vam plantejar com podíem portar a terme aquesta tasca que ens havien encomanat els bisbes d’animar la missió a les nostres diòcesis i també la missió ad gentes amb els missioners catalans que són als territoris de missió.
—Quina és la realitat actual de l’activitat missionera a les diòcesis catalanes?
És una realitat molt diversa. Els missioners que tenim, la majoria són grans, fa molts anys que són fora del país i continuen fent aquesta tasca, mantenint viu l’esperit missioner. Actualment la majoria són de congregacions religioses, hi ha pocs preveres diocesans a les missions. Les diòcesis més grans, com és el cas de Barcelona, tenen més missioners, però en general el nombre de missioners s’ha reduït.
—Tenen consciència de pertinença a la diòcesi?
Aquest és un repte que estem intentant treballar, que tornin a tenir aquesta consciència de pertinença a les seves diòcesis d’origen. Que sàpiguen que aquí els volem acompanyar, que volem saber com estan, quins serveis fan, si necessiten suport, etc. Volem reviure aquest sentit de pertinença a l’Església diocesana d’on procedeixen.
—Quin acompanyament es fa als missioners?
Hi ha diòcesis en què els missioners han mantingut aquest sentit de proximitat a les seves diòcesis i a les respectives delegacions. Per exemple, quan tornen de vacances visiten les delegacions, ofereixen el seu testimoni a les parròquies. En canvi, n’hi ha d’altres que costa més poder-hi tenir contacte. D’altra banda, quan es pot també s’ajuda de manera econòmica en algun projecte concret.
—Com es presenta el futur pel que fa al relleu generacional?
El futur es presenta amb Déu, de la mà de Déu. L’Església som tots els batejats i tots hem rebut la missió d’anunciar en el nom de Jesús. I això ens fa pensar que no sols som missioners els mossens o les religioses que van a la missió ad gentes, sinó que hem obert una altra porta, que és que els laics també estan cridats des del moment del seu baptisme i, per tant, també són enviats com a missioners. I d’aquí sorgeix una altra crida, que és la formació. Per això, des del Servei Interdiocesà de Missions estem pensant com podem oferir aquesta formació. El relleu passa per aquí, per treballar tots plegats i ara és el moment dels laics, que vegin que la missió també és d’ells i que nosaltres deixem entrar també l’esperit dels laics, que és un esperit molt compromès amb la tasca missionera.
—Una de les iniciatives del Servei Interdiocesà de Missions és el Tren Missioner. En què consisteix?
Es tracta d’un activitat que tindrà lloc el dia 17 d’octubre al santuari de la Mare de Déu de Núria. Aquesta jornada està pensada per als infants i les famílies com una activitat de primer anunci, de poder apropar el missatge de Jesús a tothom.
—Com funciona el Servei Interdiocesà de Missions?
Cada any fem tres reunions amb l’objectiu d’anar creant un camí comú per a totes les diòcesis amb seu a Catalunya. És una crida dels bisbes de la Conferència Episcopal Tarraconense, que es preocupen perquè caminem en aquesta missió comuna i prenguem decisions que ens portin a anunciar Jesucrist en un camí sinodal. Es tracta de veure com ens podem ajudar, com podem fer comunió. El bisbe Josep Lluís Serrano és el responsable d’aquest Servei i ens acompanya donant el seu suport en el treball que portem a terme.
