(Vatican News · 05/05/22) A les superiores generals de les congregacions religioses femenines que formen part de la 22ena Assemblea Plenària de la Unió Internacional de Superiores Generals, la UISG, el Papa va parlar sobre l’autoritat del servei. La contribució per al sínode: fer emergir també les preguntes incòmodes.
En el matí d’aquest dijous 5 de maig el sant Pare es va dirigir, a l’Aula Pau VI, a les aproximadament 900 participants de l’Assemblea Plenària de la Unió Internacional de Superiores Generals, la UISG, en curs a Roma de forma presencial del 2 al 6 de maig i en forma virtual. El Pontífex va lliurar el text preparat, un extens discurs en espanyol, en el que l’atenció es va centrar sobre dues escenes bíbliques: Jesús que renta els peus a Pere a l’últim sopar i Maria Magdalena que va experimentar un gran alliberament en la seva trobada amb Jesús.
No obstant les fragilitats, reposicionarse als peus de la humanitat i servir
Pere degué canviar de mentalitat, deixant-se servir; Magdalena va ser escollida com apòstola no obstant això la seva història passada. D’aquestes dues contemplacions, torna la necessitat avui de perseverar en l’actitud de servei i escolta mútua per a la plena comunió eclesial.
L’Església aprèn del seu Mestre que, per a poder donar la seva vida servint als altres, està convidada a reconèixer i acollir la seva pròpia fragilitat i, a partir d’aquí, a inclinar-se davant la fragilitat dels altres.
En aquesta perspectiva, la recomanació és viure l’autoritat com a servei. El Papa no rebutja considerar els aspectes de fragilitat relatius a la vida consagrada i a les vocacions religioses -reducció numèrica, obres i rellevància social, abandonament-, però assumeix i convida a adoptar una visió positiva i impetuosa. Després afirma que convertir-se en serfs no es tracta de servitud.
“Abaixar-se no és replegar-se sobre les pròpies ferides i inconsistències, sinó que obre a la relació, a un intercanvi que dignifica i sana, com a Pere, i del que part un nou camí amb Jesús.”
En essència, Francesc escriu que es necessita reposicionar als peus de la humanitat, on es crea un veritable espai teològic. Aquesta mateixa actitud serà una font d’alegria i creixement. “Perquè és des d’aquí, des de baix, que cadascun de nosaltres pot rellegir el nostre carisma i la nostra història”. El Papa insisteix en la invitació a no tenir por de buscar nous ministeris i noves maneres d’exercir evangèlicament l’autoritat.
“Que no sigui una recerca teòrica i ideològica —les ideologies mutilen l’Evangeli—, sinó una recerca que parteixi de l’apropament als peus de la humanitat ferida i del caminar al costat de les germanes i els germans ferits, començant per les germanes de les seves comunitats.”
“No tingueu por de la vostra vulnerabilitat”, repeteix el Papa a les Superiores, convidant-les a participar activament en el procés sinodal, enriquint així a l’Església amb els seus propis carismes, però sobretot activant el treball sinodal dins de la seva pròpia vida comunitària. Perquè, com va tornar a subratllar en el seu discurs a les religioses, el camí és ser constructors de comunió, teixidors de relacions.
És una oportunitat per a escoltar-se les unes a les altres, per a animar-se unes a altres a parlar amb parresia, per a fer-se preguntes sobre els elements essencials de la vida religiosa avui. També per a deixar emergir preguntes incòmodes. No tinguin por a la seva pròpia vulnerabilitat, no tinguin por de presentar-la a Jesús.
Francesc també subratlla la urgència del ministeri d’acompanyament, en el qual els laics també poden participar en les espiritualitats encarnades pels diferents Instituts. “Un bell signe d’aquesta renovació sinodal ha de ser la cura mútua”, torna a exhortar el papa Francesc, pensant en particular en les congregacions petites o en les que estan en declivi fins al punt de ser difícilment sostenibles. Però l’important -conclou- és poder donar sempre una resposta fidel i creativa al Senyor.
