Fra Octavi, un bisbe ben acollit

(El Punt Avui · Jordi Grau · 18/04/24) Quan el 16 de juliol del 2008 el sant pare va nome­nar bisbe de Girona Fran­cesc Pardo, l’Església giro­nina es va mos­trar pre­o­cu­pada pel tarannà del nou bisbe, català de Tor­re­lles de Foix. Algu­nes veus el pre­sen­ta­ven com a con­ser­va­dor i fins i tot es va publi­car que havia evo­lu­ci­o­nat a un tarannà inte­grista d’acord amb un model d’Església que recor­dava poc l’efer­vescència vis­cuda després del Con­cili. Josep Maria Bal­cells, peri­o­dista i antic capellà, que havia cone­gut Fran­cesc Pardo, va publi­car un arti­cle el dia de la seva orde­nació com a bisbe en que li recor­dava els anys de semi­nari i com van fun­dar Cris­ti­ans pel Soci­a­lisme, d’Alfonso Car­los Comín. És a dir, com havia estat un ferm defen­sor de la Teo­lo­gia de l’Alli­be­ra­ment i com els anys de rec­tor pot­ser l’havien obli­gat a arre­ce­rar-se en un moment d’invo­lució. El bisbe Pardo va arri­bar a Girona com­ba­tiu, deci­dit a treure la fe de les esglésies al car­rer, anant als actes ves­tit de bisbe, però a poc a poc, i tot i que va pren­dre deci­si­ons dis­cu­ti­bles, va aca­bar fent de bisbe i va saber nave­gar en les peri­llo­ses aigües del procés. Pot­ser per a alguns es va que­dar curt, però des de les Espa­nyes el van arri­bar a acu­sar de tot pel fet de man­te­nir un tarannà cristià, allu­nyat de les emis­so­res epis­co­pals.

Continua llegint