Entrevista al P. Carles Xavier Noriega
El P. Carles Xavier Noriega va rebre de mans de Mons. Manuel Nin, monjo de Montserrat i ara exarca apostòlic per als catòlics de tradició bizantina a Grècia, l’ordenació presbiteral el passat 4 de novembre. «És un pas més que Déu em demana per sortir de mi i anar a trobar i servir els altres», assegura. Enginyer de telecomunicacions i llicenciat en teologia, especialitzat en monàstica, el P. Carles Xavier és el responsable del diàleg interreligiós de la comunitat benedictina i director de la revista Studia Monastica.
Què creu que pot aportar als altres, com a prevere? Vull pensar que, després d’escoltar, podria donar una paraula des de la pregària, el silenci i l’amor als pares de l’Església i al monaquisme. Però això només és una declaració d’intencions i tampoc no sóc original; hi ha tants monjos i capellans que ja ho fan! A mi encara em queda molt per aprendre, i no només dels llibres.
De què està més agraït a Déu? Que hagi donat sentit a la meva vida. No és que abans fos un tarambana o un bala perduda, però em mancava quelcom; la vida no m’omplia prou, no tenia direcció. Des del moment que vaig redescobrir Déu tot va canviar: cada dia és nou i ple de noves experiències per viure.
Per què es va involucrar en el diàleg interreligiós dins el monestir? Des de jove m’han interessat les religions orientals; amb els estudis també he descobert altres religions i sempre he tingut la sensació que m’empenyien a aprofundir en la meva fe i a ser millor cristià. D’altra banda, només des del mutu coneixement es pot dialogar i comprendre l’altre. Com a monjo puc compartir i entendre amb facilitat les pràctiques i experiències de monjos d’altres religions.
Òscar Bardají i Martín
