(Bisbat de Vic · 20/10/22) Sóc Sebastià Mundackal, missioner claretià originari de l’Índia. Vaig emetre la meva primera professió religiosa l’any 2011 i vaig rebre l’ordenació sacerdotal l’any 2016. Soc membre del CESC (Centre d’Espiritualitat Claretiana) de Vic des del 2017.
Com vau descobrir la seva vocació de pare claretià?
La vocació no és una cosa que em dono a mi mateix, sinó un do i una gràcia de Déu. Perquè és Déu qui ens crida. Estic convençut que la meva vocació és la meva responsabilitat de servir Déu i l’Església. Vaig tenir el desig de ser sacerdot des de la meva infància. Com que l’església parroquial era a prop de casa nostra, solia participar sovint en la missa diària amb la meva àvia. A poc a poc, això em va fer col·laborar molt en les activitats parroquials, especialment en el grup d’escolanets. Reconec el paper que va tenir la meva església parroquial en el descobriment de la meva vocació. Després d’acabar l’escola secundària, vaig participar en un campament.
Com ha estat la seva vida en missió claretiana?
Vinc d’un origen indi de claretians, a qui Déu ens va ajudar a treballar pels marginats, abandonats i necessitosos de la societat per al seu desenvolupament integral. Crec que l’Església a l’Índia té una missió especial. Com els missioners espanyols que van evangelitzar a tot el món, els indis participem ara en la missió universal treballant arreu. Tots sabeu que els missioners són enviats tal com Jesús va enviar els seus deixebles. Tinc una experiència molt limitada per compartir amb vostès, ja que vaig ser enviat a Vic després d’un any d’apostolat actiu a l’Índia. M’agradaria compartir una experiència interessant que vaig tenir en la missió. Immediatament després de la meva ordenació diaconal l’any 2015, vaig ser enviat a la diòcesi de Gorakhpur, amb una població minoritàriament cristiana, per a viure-hi una experiència missionera, tot i que els claretians no hi tenien cap missió. En aquest lloc és on vaig desenvolupar el treball missioner.
Sabem que els claretians fan experiències missioneres amb els joves. Ens ho pot explicar?
Aquest diumenge és el Domund. Com veu la missió actualment?
Crec que el Domund té dues dimensions, ja que és un dia internacional per a ajudar les missions necessitades i també per a pregar pels missioners. Jo crec que avui la missió i els missioners no estan pas caducats, sinó que són molt rellevants en quant hi ha moltes persones arreu del món necessitades d’una ajuda en diversos aspectes. El Domund és un gest de la universalitat de l’Església i del seu caràcter globalitzant, que no discrimina per raça, economia, religió o llengua. Per contra, ajuda a viure amb la dignitat dels fills de Déu. La vida d’un missioner no és pas automàtica, complint simplement les responsabilitats ordinàries d’un
religiós o d’un sacerdot. És una vida on hi ha espai per a pensar creativament i treballar amb eficàcia, mostrant l’amor de Déu a tots aquells amb qui ens trobem. Així, tots som missioners que compartim aquesta responsabilitat.
