(Xavier Fortuny, FSC · 16/02/23) Un any més, en els propers dies iniciarem la quaresma. Per tant, toca endreçar la casa i preparar-nos per a la gran festa de la Pasqua. Ja ho sabem! El temps de quaresma és un temps favorable per a la renovació personal i comunitària. És el temps de mirar les nostres vides, trobar les nostres zones desèrtiques i fer créixer en elles l’esperança.
En preparar aquest petit escrit, he recuperat el missatge del papa Francesc per a la quaresma de l’any passat. D’entre d’altres coses feia esment a dos elements constitutius de la vida consagrada:
1.- No ens cansem de pregar.
2.- No ens cansem d’extirpar el mal de la nostra vida.
Ser i tenir
Poques paraules més necessitem. Podem anar concretant; la quaresma és un temps per estar amb Déu, per revisar la nostra vida i retrobar l’equilibri de la nostra vida cristiana: en el fons és l’eterna lluita del ser i el tenir.
El tenir és el camí cap a la insolidaritat en lloc de guiar-nos a ser repartidors del bé i desenvolupadors dels dons rebuts.
El ser és posar els fonaments en Déu, viure en l’amor i en la seva presència. És aproximar-se als germans que pateixen i donar un cop de mà a les seves necessitats; és veure en l’altre l’encarnació del rostre de Déu.
Cap a on vaig?
Així, la quaresma és un temps per aprofundir i adonar-nos com el projecte de Déu es va desenvolupant en la meva persona i preguntar-me: cap a on vaig? amb qui vaig?. És allò que diem en el salm 131 (LH 130) la pregària confiada com un infant a la falda de la mare.
La pregària ens ha d’ajudar a posar-nos en actitud d’escolta de la Paraula i dels gemecs dels nostres conciutadans. I després de la pregària, cal alçar els ulls i posar-nos en acció per “extirpar el mal de la nostra vida”, per humanitzar la nostra humanitat, per fer créixer el regne de Déu i poder viure una nova vida. Per celebrar junts i fraternalment la joia de la Pasqua.
