(Agustins · 15/05/26) És un orgull. Així, sense més preàmbuls, així és com els agustins sentim la pròxima visita del Papa Lleó XIV a Barcelona. Un orgull que neix d’una cosa molt concreta i molt profunda: ell és un dels nostres.
Des del moment de la seva elecció en el conclave de maig de 2025, els agustins vivim una alegria que difícilment es pot descriure amb paraules. Un germà nostre, el P. Robert Prevost, és ara Successor de Pere i Vicari de Crist a la terra. I encara que el món el cridi Lleó XIV, per a nosaltres sempre serà el P. Robert. Cadascun dels germans té les seves pròpies històries i anècdotes de la trobada amb ell. I el que sorprèn, i el que diu molt de qui és, és que ell també recorda a cadascun dels seus germans, a cada trobada, a cada moment compartit. Aquesta memòria del cor no és un detall menor: és signe d’un home que veritablement ama a la seva família religiosa.
Ho coneixíem d’abans, però com més anem coneixent-li ara, més ens adonem que els cardenals no podien haver escollit un millor. O més aviat: sembla que Déu mateix ho va escollir i ho va anar preparant pacientment per a aquesta gran missió de ser serf dels serfs de Déu. La seva experiència de govern com Prior General de l’Orde, el seu esperit missioner forjat en anys de missió al Perú, el seu sòlid recorregut acadèmic i pastoral: tot això conflueix en una figura d’excepció, en el moment just.
Ens omple també el cor veure que el Papa no ha renunciat al seu esperit agustí, sinó que ho porta amb ell com a inspiració i guia de la seva doctrina i acció pastoral. I és que sant Agustí té molt a ensenyar-nos encara. La seva doctrina continua sent sorprenentment actual, i la seva espiritualitat —centrada en la comunitat, l’amistat i la cerca de Déu en el cor— pot orientar a l’Església d’avui cap a aquella meta que el mateix Agustí va formular per als seus germans: un sol cor i una sola ànima en camí cap a Déu, sota un únic Pastor. Que bonic que sigui precisament un fill d’Agustí qui avui guiï a l’Església universal cap a aquesta unitat.
Quan era Prior General, el P. Robert visitava les cases i comunitats agustines del món sencer, i les terres catalanes no li són alienes en absolut. El 2003 va visitar Badalona, en el marc de la visita de renovació a la Província de Filipines, i el 2004 va estar a Calella, visitant la Província de Castella. Són visites que els qui les van viure no obliden: temps de renovació i trobada fraterna, per a escoltar la situació real de les comunitats, enfortir la vida religiosa, fomentar la unitat i animar als germans en la seva missió. I el 2011, segons el secretari general del seu temps, va realitzar una visita privada al Monestir de Montserrat —aquest lloc que ara, com a Papa, tornarà a visitar en un context ben diferent.
Aquesta visita del Papa a Barcelona, prevista per als dies 9 i 10 de juny, en el marc del seu viatge apostòlic a Espanya entre el 6 i el 12 de juny, ens evoca precisament tot allò. Com a Successor de /Pere, ve a fer el que el Senyor va encomanar a Simó: «confirma als teus germans» (Lc 22,32). Ve a unir, a sostenir, a enfortir la fe del Poble de Déu.
Tot això ens dóna molta pau i molta esperança. Al costat de tota l’Església diocesana de Barcelona i a l’Església a Espanya, els agustins vivim amb alegria expectant i profunda gratitud aquests dies de preparació. Preparem l’arribada del Pastor. L’arribada del nostre germà.
