(Vatican News · Sofía Lobos · 17/05/21) El Papa ha enviat un vídeo missatge per a saludar als participants de la 50 Setmana de Vida Religiosa (o 49° perquè l’any passat no va poder celebrar-se a causa de la pandèmia), que va començar “quan l’ara cardenal Aquilíno Bocos Merino, des de la revista Vida Religiosa, va començar a moure l’ambient”.
En el vídeo, el Pontífex agraeix públicament al cardenal Aquilíno (actualment purpurat) “que mai va deixar de ser religiós i sacerdot”, per aquest “sembrar contínuament la inquietud per comprendre la riquesa de la vida consagrada i fer-la fructificar”. Francesc també saluda a la presidenta de la CLAR, la germana Liliana, “que tantes vegades ha aparegut en el Sínode de la Amazònia”; i al cardenal Cristóbal López Romero, Arquebisbe de Rabat; tots dos ponents en la programació de l’esdeveniment.
La vida consagrada es comprèn caminant
En aquest context, el Papa expressa la seva proximitat a tots els consagrats i posa l’accent a que la vida consagrada es comprèn sempre caminant:
“Es comprèn consagrant-se cada dia. Es comprèn en el diàleg amb la realitat. Quan la vida consagrada perd aquesta dimensió de diàleg amb la realitat i de reflexió sobre el que succeeix, comença a fer-se estèril. Jo em pregunto sobre l’esterilitat d’alguns instituts de vida consagrada, veure la causa, generalment està en la falta de diàleg i de compromís amb la realitat. No deixin això. Sempre la vida consagrada és un diàleg amb la realitat”
En al·lusió als nous temps que vivim i a la necessitat que la vida consagrada no ignori els respectius canvis socials, Francesc posa com a exemple a Santa Teresa:
“Ella va veure la realitat i va fer una opció de reforma i va anar endavant. Després, al llarg del camí va haver-hi conats de transformar aquesta reforma en tancament, sempre hi ha. Però la reforma sempre és camí, és camí en contacte amb la realitat i horitzó sota la llum d’un carisma fundacional. I aquestes jornades, aquestes trobades, aquestes setmanes de vida consagrada ajuden a perdre la por”
Mantenir viu el carisma fundacional
Així mateix, Francesc assenyala que trist és veure com alguns instituts, “per a buscar certa seguretat, per a poder controlar-se, han caigut en ideologies de qualsevol signe, d’esquerra, de dreta, de centre, qualsevol”.
“Quan un institut es reformula del carisma en la ideologia perd la seva identitat – continua el Papa- perd la seva fecunditat. Mantenir viu el carisma fundacional és mantenir-lo en camí i en creixement, en diàleg amb el que l’Esperit ens va dient en la història dels temps, en els llocs, en diverses èpoques, en diverses situacions. Suposa discerniment i suposa oració”.
I sobre aquest tema, Franesc recorda que no es pot mantenir un carisma fundacional sense coratge apostòlic, és a dir, “sense caminar, sense discerniment i sense oració. I això és el que vostès estan tractant de fer amb aquesta setmana”.
«No tinguin por als límits! No tinguin por a les fronteres! No tinguin por a les perifèries! Perquè aquí l’Esperit els parlarà. Posin-se “a tir” de l’Esperit Sant», va concloure el Sant Pare, demanant als consagrats de manera afectuosa, que resin per ell, si “els queda un trosset (una mica) de temps”.
