(F. Sagrada Família de Natzaret · 15/04/26) Educadors o sol professors? Aquesta pregunta va marcar un dels moments més significatius de la Trobada de Religioses Perpètues, on la missió educativa de l’Església es va posar en el centre del diàleg.
En aquest espai de trobada i discerniment, les joves religioses, acompanyades per la Mare María de la Mar Sánchez, Superiora General, van mantenir un diàleg amb el Cardenal José Tolentino de Mendonça, Prefecte del Dicasteri per a la Cultura i l’Educació. Va ser un moment d’especial gràcia que va obrir noves perspectives sobre el present i el futur de l’educació catòlica.
El Cardenal va convidar a mirar l’educació amb ulls nous, recordant que el món educatiu necessita avui una dimensió profètica capaç de respondre als desafiaments globals amb esperança. En aquest sentit, va reivindicar la figura de l’educador com un “testimoni de l’existència”, reprenent una reflexió de María Zambrano: no és només algú que respon preguntes, sinó algú davant qui l’alumne aprèn a preguntar-se a si mateix.
Aquesta visió connecta amb una de les grans transformacions actuals en educació: passar d’un model centrat en la transmissió de continguts a una educació integral, on l’acompanyament personal, emocional i espiritual cobra un paper central. No es tracta només d’ensenyar, sinó de implicar-se en la vida de l’altre, en el seu camí i en el seu creixement.
En aquest context, el Cardenal va ser clar en afirmar que l’educació no és una dimensió secundària a l’Església, sinó la “trama mateixa de l’evangelització”. Aquesta afirmació reforça el paper de l’educació catòlica com a espai privilegiat per a la transmissió de valors, la construcció de comunitat i la generació d’esperança en un món fragmentat.
El diàleg també va posar sobre la taula els desafiaments que viuen avui els docents: la sobrecàrrega administrativa, la solitud emocional i la falta de reconeixement social. Davant aquesta realitat, va ressonar amb força una invitació directa: “No oblidin als professors. Els curadors també necessiten ser curats”.
Cuidar als qui eduquen es converteix així en una prioritat urgent. En un context on creix la preocupació pel benestar docent i la salut emocional en l’àmbit educatiu, aquest missatge convida a generar comunitats més humanes, on també els educadors siguin acompanyats, reconeguts i sostinguts.
En línia amb el Pacte Educatiu Global impulsat pel Papa Francesc, el Cardenal va assenyalar tres claus per a renovar l’educació avui: conrear la vida interior, promoure un humanisme digital i educar per a la pau. Aquestes prioritats responen a desafiaments profundament actuals: ajudar els joves a trobar sentit, integrar la tecnologia de manera humana i construir espais educatius que afavoreixin el diàleg i la reconciliació.
Un altre de les aportacions més suggeridores va ser la invitació a treballar des de la “lògica de les constel·lacions”: una manera de construir xarxa en l’educació catòlica, on cada carisma manté la seva identitat però s’uneix a uns altres per a afrontar junts reptes com la pobresa, l’exclusió o la fragmentació social.
Aquest enfocament apunta directament a una tendència clau en l’educació global: la necessitat de col·laboració, aliances i treball en xarxa per a generar un impacte real i sostenible.
La trobada va concloure amb un reconeixement a la vida consagrada com a “antena de futur” i avantguarda profètica, especialment en aquells llocs on l’Església es fa present com a signe d’esperança.
En un moment històric marcat per la incertesa, l’educació apareix novament com un camí privilegiat per a sembrar humanitat. Com va recordar el propi Cardenal, ser educador és assumir la responsabilitat d’una existència i d’un camí, i tenir el coratge de pensar noves possibilitats per al present.
Avui més que mai, l’educació necessita testimonis. Persones capaces d’acompanyar, escoltar i obrir horitzons. Perquè educar, en el cor de l’Església, continua sent una forma concreta de transformar el món des de dins.
