(AF · Jordi Pacheco · 13/01/24) El passat 24 de desembre a la tarda, quan la majoria de la població cristiana mundial es preparava per a celebrar el Nadal, Esteban Velázquez SJ (Las Palmas de Gran Canaria, 1947) va començar un dejuni voluntari per la pau. Amb aquest acte, que es va prolongar fins a l’1 de gener, el jesuïta va voler instar els líders polítics i religiosos a promoure una reforma substancial en les Nacions Unides, la instauració d’una constitució mundial vinculant sense excepcions i l’aplicació real i universal d’un “no a la guerra”. Perquè, segons sosté, no és ingenu pensar que el món pot trobar solucions sense recórrer a les armes.
A cavall actualment entre la comunitat jesuïta de la Facultat de Teologia de Granada i Jérez del Marquesado, on presideix la Fundación Centro Persona y Justícia, Velázquez acumula una llarga trajectòria com a sacerdot compromès amb la justícia social. Des de la seva illa natal fins al Marroc i passant pel Salvador, on entre els anys 80 i 90 va participar en iniciatives de pau i va atendre pastoralment i humanament a la població civil i a la guerrilla, el religiós ha participat en nombrosos moviments socials relacionats amb la solidaritat internacional, la globalització, la interculturalitat, el diàleg interreligiós o les migracions.
Així, als seus 76 anys assegura que té encara la intenció de “continuar batallant, en el bon sentit de la paraula”, perquè com a militant de la noviolència activa en la línia gandhiana, no pot romandre impassible davant un ordre mundial no representatiu de la voluntat pacífica de la majoritària dels pobles del món.
