(SJD · 07/10/24) La conclusió principal del I Congrés de Bioètica de Sant Joan de Déu, celebrat a Madrid de l’1 al 3 d’octubre, és que «l’ètica, la humanització i l’hospitalitat estan plenament connectades i són inseparables en l’objectiu de tenir cura de la persona, la seva vida i la seva salut». Així ho va expressar el dr. José María Galán, director de l’Àrea d’Ètica de la institució, qui va destacar que «Sant Joan de Déu, com a part de la societat, vol aportar els seus principis i valors per contribuir al bé comú, i mantenir sempre una actitud oberta al diàleg amb altres agents socials».
Durant el congrés es van abordar alguns dels principals dilemes ètics en l’àmbit sanitari i social, destacant aquells relacionats amb la universalitat i les noves tecnologies. El filòsof Francesc Torralba va destacar en la seva ponència de clausura que aquests factors jugaran un paper creixent en la gestió de recursos, serveis i en la presa de decisions sobre l’atenció a persones malaltes i vulnerables.
Segons Torralba, «l’hospitalitat de Sant Joan de Déu és universal i incondicional, i es fonamenta en una ètica de màxims, que, lluny de ser anacrònica, és crucial avui dia per a qualsevol organització, en contrast amb una ètica de mínims que sovint deriva en mediocritat.”
En relació amb l’ètica en la gestió i el lideratge, el conseller general de Sant Joan de Déu, germà Joaquim Erra, va remarcar que «cada organització ha de basar-se en els seus valors i la seva missió per definir el seu estil de direcció i de lideratge». I va afegir que, «si el que fem no té l’impacte que volem, el nostre propòsit es queda en paper mullat».
Les noves tecnologies, juntament amb els reptes ètics que es generen en l’àmbit sanitari i social, van ser un altre tema recurrent durant el congrés. Segons José María Galán, “és essencial trobar un equilibri entre els avenços tecnològics i els drets humans, i establir límits clars sobre la seva aplicació i investigació mitjançant el diàleg.”
Pel que fa a les dificultats que afronten els professionals sanitaris, es va discutir el concepte de «distrès moral», que es produeix quan els professionals no poden actuar segons el que consideren correcte per restriccions com jerarquies, falta de recursos o desacords amb col·legues o pacients. Tot i que certa angoixa moral és una prova de la preocupació dels professionals, des d’una perspectiva ètica s’ha de treballar per minimitzar aquest distrès a nivell institucional i personal.
També es va debatre sobre la pluralitat de valors en les societats modernes, que exigeix una actitud ètica decidida per aconseguir una convivència cívica, tant en l’àmbit de la salut com en el social.
Altres temes clau discutits inclouen la injustícia ambiental, la relació entre autonomia i vulnerabilitat en salut mental, la discapacitat, el sensellarisme i les migracions. Aquests temes van generar debat entre els més de 20 ponents i 300 professionals que van participar, amb l’objectiu de trobar noves solucions als reptes que afronta la institució en la seva missió de cuidar les persones malaltes i vulnerables, sempre guiats per criteris ètics.
El congrés es va celebrar al Campus Sant Rafael de Madrid de l’Escola Universitària d’Infermeria i Fisioteràpia Sant Joan de Déu (Universitat Pontifícia Comillas), i és un exemple més del compromís de l’Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu amb el debat sobre l’ètica en l’atenció sanitària, que impulsa des dels anys 70, convertint-se en pionera en l’àmbit de la bioètica a Europa.
Informació a:
