(A. de Tarragona · 13/04/26) Aquest segon diumenge de Pasqua, dia 12 d’abril, l’ermita de la Mare de Déu de la Consolació de Gratallops va acollir la professió perpètua eremítica del germà Joan Zafra, que va ser presidida per l’arquebisbe Joan Planellas. La celebració va ser concelebrada per diversos preveres, entre els quals hi havia el rector de la Unitat pastoral del Baix Priorat, Mn. Xavier Roig.
L’eucaristia també va comptar amb la participació de la Gna. Isabel Górriz, d.e.i.c., delegada diocesana per a la vida consagrada, així com de diversos membres de la comunitat de germans i germanes eremites de l’arxidiòcesi de Tarragona, que actualment la formen un total de sis eremites, i un bon nombre de fidels de les parròquies de la Unitat pastoral.
En iniciar la missa, abans de la litúrgia de la Paraula, va tenir lloc l’aspersió amb l’aigua beneïda. Després de la proclamació de l’Evangeli, el Gmà. Joan va expressar al Sr. Arquebisbe la seva voluntat de consagrar-se a Déu com a monjo ermità.
Arquebisbe Joan: «La vida eremítica és la vivència del baptisme d’una manera radical»
Durant l’homilia, l’arquebisbe Joan Planellas va parlar de la vida eremítica, que va definir com «la vivència del baptisme d’una manera radical, la crida a la santedat cristiana esdevenint un altre Crist». En aquest sentit, va exposar que «quan el cristià aconsegueix en la vida ser un altre Crist, la seva fe és més preciosa que l’or».
D’aquesta manera, va destacar alguns punts que distingeixen la vivència cristiana a partir de la vida eremítica: «Una major estabilitat de vida, perquè el teu objectiu va cap a la direcció de viure el baptisme amb radicalitat, una doctrina i un ensenyament aprovats per arribar a la perfecció, i una germanor fraternal en el servei de Crist». En aquest darrer aspecte, va recordar que, malgrat que els eremites viuen l’experiència del desert, «han de viure amb una germanor fraternal amb els cristians diocesans», i això cal concretar-ho «en el dia a dia, pregant per l’Església diocesana i coneixent la realitat concreta on es viu», va dir. En aquest sentit, el Sr. Arquebisbe va recordar al germà Joan que «no està sol, perquè l’Església diocesana l’acompanya».
D’altra banda, també va fer referència a la «centralitat de Jesús en la vida de la nostra Església». Així, va explicar que en la litúrgia del temps pasqual «domina el goig del Ressuscitat, sempre present en la comunitat reunida», i va convidar els assistents a ser, com la primera comunitat cristiana, «constants, assistint a l’ensenyament dels Apòstols, tenint un sol cor i una sola ànima, vivint units i donant testimoniatge de la resurrecció de Jesús».
Consagració i professió del germà Joan
En acabar l’homilia, van tenir lloc els rituals de la professió religiosa eremítica. Primerament, hi va haver la litúrgia de la consagració, durant la qual es van invocar els sants. A continuació, el germà Joan va llegir, davant del Sr. Arquebisbe, la fórmula de la consagració, i va manifestar la seva entrega total i per sempre a l’amor de Crist. Un cop llegida, la va signar i la va dipositar damunt l’altar.
La litúrgia va continuar amb la benedicció solemne per part de l’arquebisbe Joan i el lliurament de la Bíblia i la Litúrgia de les Hores, que recorden a l’eremita que ha de llegir, meditar, contemplar i convertir en pregària la Paraula de Déu. Finalment, el Gmà. Joan va pronunciar la pregària conclusiva de la professió.
La celebració va seguir amb la litúrgia eucarística i, en acabar, es va portar el Santíssim Sagrament a l’oratori de la casa annexa a l’ermita de la Mare de Déu de la Consolació, on viurà el germà Joan Zafra. Després de beneir la casa, els assistents van poder compartir un refrigeri.
