(Fam. dominicana de Catalunya · 29/03/25) El 29 de març, el bisbe de Sant Feliu de Llobregat, fra Xabier Gómez, O.P., va dirigir el recés de Quaresma que la Família Dominicana de Catalunya celebra anualment. La trobada va tenir lloc a l’església del Convent de Santa Caterina, Verge i Màrtir, de Barcelona, de l’Orde dels Dominics, i va reunir frares, membres de la fraternitat laïcal , religioses i laics associats a les congregacions dominicanes.
Amb el títol “Fomentar l’Esperança”, el bisbe ens va parlar de la importància de l’esperança en la vida del creient. Va començar afirmant que convertir-se és trobar-se i tornar a Jesús; és renovar la fe. Aquesta renovació transforma no només la vida personal, sinó també la comunitat cristiana. Un dels efectes més importants d’aquesta conversió és que l’existència del creient queda marcada per l’esperança. Déu, en qui creiem, no és només l’origen de la vida, sinó també el seu horitzó de plenitud.
Però l’esperança cristiana no és una actitud ingènua. Tot i ser éssers d’esperança, també tenim pors i decepcions: malalties, fracassos, solitud, problemes econòmics… Vivim en un temps marcat pel desànim, on molts veuen el futur com una amenaça. En aquest context, l’esperança cristiana ha de ser “lúcida, activa i solidària”, capaç de donar llum a la foscor i força a qui la necessita. En aquest camí d’esperança, Benet XVI assenyala que hi ha tres llocs fonamentals d’aprenentatge que ens ajuden a créixer i perseverar:
- L’oració: resar no és escapar-se del món, sinó purificar els desitjos i mantenir-se en sintonia amb Déu.
- L’acció i el sofriment: actuar amb amor i acceptar el sofriment amb sentit ens ajuda a mantenir l’esperança.
- La solidaritat en el sofriment: compartir el dolor de l’altre ens apropa a Déu i ens humanitza.
El sofriment, tot i ser una font de desesperança, també ens ensenya a esperar. Hem d’acceptar-lo, però sense resignar-nos: cal alleujar el dolor, prevenir el patiment i combatre la injustícia. En aquest camí, el sofriment ens humanitza, perquè l’amor i el dolor van junts en el creixement personal i espiritual. D’aquesta manera, el bisbe va concloure la seva reflexió amb una cita de Charles Chaplin:
“Hi ha desitjos que són miratges, com el viatger assedegat que veu un oasi al desert. A *La quimera de l’or*, Chaplin mostra com, assetjat per la fam, acaricia amb els llavis els claus d’una bota vella, com si fossin un deliciós plat d’ocell.”
Aquesta visió del sofriment ens ajuda a entendre que l’esperança és un desig ple de confiança, tot i que avui aquesta confiança és difícil. Esperar costa, però és necessari. Qui creu, confia en la fidelitat de Déu, perquè aquesta fidelitat és la garantia de la nostra esperança.
La trobada va finalitzar amb la celebració de l’Eucaristia, presidida per Fra Xabier Gómez O.P. A continuació, un refrigeri fratern va permetre compartir moments de convivència, enfortir els vincles i renovar l’esperit dominicà en un ambient de germanor.
