(Fr. Pere Cardona, ofmcap.) El dissabte 6 de novembre, hem celebrat la beatificació de tres germans nostres caputxins occits a Manresa l’any 1936, per l’únic delicte de confessar la fe en Jesucrist. Algú pot interpretar la beatificació com el final feliç d’un procés no exempt d’alguns entrebancs. ¡Sí, que hem de donar gràcies de Déu per aquest motiu!
És en la celebració de l’Eucaristia on ha tingut lloc el reconeixement del martiri dels nostres tres germans, Benet de Santa Coloma de Gramenet, Josep Oriol de Barcelona, Domènec de Sant Pere de Riudebitlles, van ser màrtirs, humils deixebles del Crist, testimonis d’ell fins a vessar la sang, com llegim en la Carta Apostòlica del Papa Francesc.
Però un cop acabada la celebració i rebudes totes les felicitacions hagudes i per haver, a la Província Caputxina de Catalunya i Balears encara ens queda feina per a fer. Aquesta celebració penso que a tots els frares ens ha «tocat» com a col·lectiu, i també a cadascun en particular.
Com a Província, hem de donar resposta a allò que el Senyor ens ha dit en el nostre cor; i igualment en els signes de la celebració Eucarística del dia 6 de novembre. I m’atreveixo a dir i, ¡ja és agosarat parlar en nom de tots els meus germans d’hàbit!, que com llegim en els goigs als màrtirs, volem seguir la crida, a l’igual que ells, compartint la vida en pobresa i germanor com sant Francesc, perquè sols Déu ens basta.
Una jaculatòria per acabar, i que diu molt:
Deu-nos vostra fe valenta germans màrtirs caputxins.
Feliços vosaltres quan, per causa meva, us insultaran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calumnies. Alegreu-vos-en i celebreu-ho, perquè la vostra recompensa és gran en el cel (Mt. 5, 12).
