(Esglesia A. Barcelona · Òscar Bardají · 07/07/24) El físic, poeta i assagista David Jou afirma que la figura de santa Clara l’inspira «alliberament de desigs superflus per centrar-se en l’essencial, Déu i les seves criatures necessitades». Ha participat en el llibre Clara de Asís, espejo fuera del tiempo (Ediciones Invisibles), que pretén proporcionar la dimensió atemporal de la vida i el llegat d’aquesta santa. Niklaus Kuster, Rosa Rodríguez Branchat, sor Isaura Marcos i el propi Jou, a partir d’una selecció de diverses frases dels escrits de santa Clara, han fet les seves pròpies interpretacions de l’aportació espiritual de la santa des d’una perspectiva creativa.
En què es concreta la seva aportació a l’obra?
Hi he aportat dotze poemes inspirats en textos de santa Clara. Intento reflectirhi aspectes concrets del seu esperit: la pobresa, la contemplació, la regla de l’ordre, les germanes, l’admiració per sant Francesc… Cal destacar també les intervencions de Niklaus Kuster —frare caputxí especialista en la vida i l’espiritualitat de Francesc i Clara d’Assís—, Rosa Rodríguez —especialista en història cultural i art contemporani— i sor Isaura Marcos —monja clarissa de Pedralbes, que ha fet les fotografies.
Per què és un bon model a seguir el de santa Clara?
Sobretot per alliberar-nos de desigs superflus, que amb la seva abundància i despotisme ens ofeguen, i també per fer un lloc profund a Déu en la vida.
La fotografia de sor Isaura transmet l’esperit franciscà. Per què és també una eina evangelitzadora?
Contemplar les fotografies tan sorprenentsi suggeridores de sor Isaura al costat de frases de santa Clara estimula a posar atenció en aquestes frases, a meditar-les, a obrir-los pas en la nostra consciència; el cop de llum i color al costat de les paraules té una gran força.
