(AF · Jordi Pacheco · 17/10/23) El sacerdot jesuïta Jaume Flaquer viu aquests dies d’horror a Terra Santa amb la mateixa angoixa que va viure els atemptats de l’11 de setembre de 2001 als EUA. “Els esdeveniments que intueixes que poden canviar la història humana provoquen aquella ansietat que et fa veure una vegada i una altra les mateixes imatges i seguir les notícies de manera compulsiva”, assegura a Flama des de Granada, on és professor a la Facultat de Teologia i director de la Càtedra Andalusa per al diàleg de Religions. Desolat per les proclames d’odi de cada un dels bàndols enfrontats a la Franja de Gaza, on les víctimes civils es compten per milers des dels atacs de Hamàs del passat 7 d’octubre, el jesuïta català no amaga “el sentiment d’impotència en veure els comentaris incendiaris a les xarxes” d’amics i coneguts seus jueus i àrabs, que viuen, des de fa ja massa dècades, immersos en una batalla fratricida que sembla no tenir aturador.
Quin és el sentit profund que mou els cristians a aquesta jornada de pregària, dejuni i abstinència convocada pel patriarca de Jerusalem per avui?
El dejuni ens situa a prop de les víctimes, dels que viuen en l’escassetat, dels palestins que ho perdran tot com a víctimes “col·laterals”, dels qui gairebé no menjaran i viuran un problema humanitari d’alta intensitat. I per descomptat, a prop dels assassinats a mans dels terroristes de Hamàs i la Jihad Islàmica.
Però el dejuni també té sentit de penitència, i ens recorda la nostra corresponsabilitat en la violència del nostre món. Per això invoquem Déu. Com es diu a Mc 9,29, “esperits d’aquesta mena només es poden treure amb la pregària”.
