Els delegats i delegades per a la vida consagrada de les diòcesis de Catalunya expliquen els reptes dels consagrats i consagrades a l’actualitat.
Joan Josep Moré, salesià
Delegat per a la Vida Consagrada de l’Arquebisbat de Barcelona
“La Vida Consagrada continua mostrant l’exclusivitat i la totalitat del lliurament de la persona com a resposta a Déu. S’expressa en l’obediència a la paraula del Senyor i fidelitat a la resposta a la seva crida. Això duu el repte de mostrar que es pot viure amb llibertat vers les coses (despreniment generós), llibertat davant les persones (despreniment afectiu); i llibertat d’un mateix (despreniment deliberatiu), mitjançant la humilitat y la disponibilitat.
Tot plegat, evitant que les situacions que viuen les congregacions (l’edat avançada, la manca de vocacions, el tancament de cases i obres, …) impedeixi viure amb pau la crida de continuar construint un món amb la presència viva de Déu, on la persona consagrada sigui signe i portadora als altres d’aquest amor total i desinteressat.”
Ricard Costa Jussà, missioner claretià
Delegat per a la Vida Consagrada Vida Consagrada Vic
“Caminant en Esperança”, lema de la Jornada i “Caminant junts”, de l’any anterior. Sentint i vivint el camí de discerniment i de reflexió que l’Església Universal està realitzant en el seu camí Sinodal i de Comunió, Participació i Missió.
És l’esperança que es viu amb la mirada posada en el Crist, i vivint la joia de la fe en el cor, en les llars cristianes, en les comunitats de celebració de la nostra fe, amb el testimoni de creients en i en la societat, des del propi dia a dia.
Com a Vida Consagrada, afrontem els reptes de viure i cercar, en diversitat de carismes i fidelitat a aquests, l’assumir un canvi de configuració social, d’estadística de creients i formació de comunitats celebratives de la fe i de processos de transmissió d’aquesta… essent enmig de tot presència viva, esperançada, testimoni y anunci de Bona Nova.”
Conxita Baños. Carmelita de la Caritat Vedruna
Delegada per a la Vida Consagrada del bisbat de Terrassa
“Com a religiosos i religioses avui tenim el repte de:
- Ser comunitats de vida on es cuidin les relacions, la inclusió dels membres, la pregària i amb discerniment.
- La VC tindrà futur en la mesura que visqui apassionada pel Regne.
- Cal viure la VC amb perspectiva ecològica integral, cuidant la relació amb Déu, les persones, la natura i el nostre planeta- casa comú.
- Hem de “Caminar junts per una Església Sinodal”, compartint els carismes a nivell inter-congregacional.
- Vetllar per la formació psicològica i espiritual per respondre a la gran demanda de ser escoltats.
- Néixer de nou atents a l’Esperit sent conscients de la pobresa dels membres i la vulnerabilitat que viu actualment la VR.”
Toni Riera, jesuïta
Delegat per a la Vida Consagrada del bisbat de Lleida
“Els religiosos i religioses, tenim dos reptes principals: El primer, la cura de les persones grans, promovent no només la salut física, sinó també l’acompanyament espiritual. I el segon, que tan els joves, com els de mitjana edat, com els grans, no tinguem por de l’Esperit Sant. No tinguem por d’obrir-nos als nous corrents de l’Església.
Hem estrenat el tercer mil·lenni de Cristianisme, i les religioses i els religiosos tenim una veu profètica per fer anar endavant el Regne del Pare del Cel. Segurament no hem de continuar fent les mateixes coses que fèiem amb èxit en el segle passat, sinó que hem de canviar molt. Destaquem com a línies de futur, el corrent Sinodal, que ens ha de portar molt enllà, i la cura de la nostra Casa Comuna, que amb tanta intensitat promou el Papa Francesc”.
Gmà. Jordi Castanyer, monjo benedictí
Delegat per a la Vida Consagrada del bisbat de Solsona
“Tots som necessaris i ens ajudem a créixer en el seguiment fidel de Jesús. Els religiosos i les religioses, en la seva vida dedicada a la pregària, la vida fraterna, l’apostolat divers, l’acolliment o bé, al servei dels més desvalguts, són també un pilar de l’edifici eclesial de què no podem prescHem d’afavorir que els gèrmens vocacionals que segur hi ha al nostre món, per secularitzat que pugui ser o semblar, puguin trobar una bona saó en una vida familiar cristiana, en les parròquies i especialment en el testimoniatge joiós, serè, amable, encomanadís, dels religiosos i religioses.
Cal mirar el passat amb gratitud. Mirar el present amb una renovada passió, escoltant allò que l’Esperit ens diu; també amb humilitat per reconèixer la nostra fragilitat i viure-la com una experiència de l’amor misericordiós del Senyor. I ens cal mirar el futur, sí, amb aquella esperança que és fruit de la fe en el Senyor”.
Joan Pujol, prevere
Delegat per a la Vida Consagrada del bisbat d’Urgell
“Tot i que la vitalitat del carisma religiós a la diòcesi pateix la crisi generalitzada a altres diócesis catalanes, per manca vocacions i envelliment, la presencia dels religiosos i religioses a l’Església d’Urgell és molt apreciada i valorada. Des de la seva tasca en la pregària l’ensenyament, la catequesi i la cura dels malalts, molt significativa. És de subratllar la seva eficacia en la pastoral sanitària i en l’educació dels infants i joves. La seva presencia és viva en molts col·legis amb l’esperit de la congregació, des d’on tenen cura que no decaigui.
Volem fomentar la vida religiosa i fer front als reptes de la nostra diòcesi, rural, amb baixa natalitat i afectada per la Covid, que ha frenat moltes iniciatives. Cal mantenir el vincle amb les comunitats de Vida Consagrada, tal com fa el Sr. Bisbe i continuar enriquint-nos mútuament del testimoni evangèlic que s’ens demana.”
Pilar Pina, laïca
Delegada Vida Consagrada Girona
Davant d’una societat multicultural, materialista, consumista, individualista, amb l’existència latent encara de pobresa, plena d’interrogants i inseguretats;
La vida consagrada te nous reptes per afrontar, assumint-los amb fe, confiança i responsabilitat per dona resposta als nous desafiaments de la nostra societat.
És urgent tenir clara la nostra pròpia identitat, acceptar-la i assumir-la com a batejats, com a consagrats, donant-nos amb humanitat. Una vida que s’afronta sense divisions “vivint en comunió el nostre lliurament a Crist”, per viure l’Esperit Evangèlic amb integritat i coherència. “És una opció de vida que des de la llibertat es tria i alhora et compromet”.
Ens falta implicació a destriar els signes dels temps com a factor que marca la nostra missió evangelitzadora, havent de mostrar el rostre de l’Església per redescobrir-se.
Ramon Labernié, prevere
Delegat per la Vida Consagrada a Tortosa
“Els temps que estem vivint són per la Vida Consagrada un kairós, un temps de gràcia, una oportunitat per retornar a l’essencial d’una persona consagrada: la centralitat en Crist, la recerca del seu rostre i el seguiment més proper de Crist cast, pobre i obedient. Tot això dins del carisma original de cada congregació. Avui, més que mai, es necessiten persones que manifestin amb alegria que Déu és capaç de omplir amb plenitud tota una vida. Que siguin estels que senyalen la primacia de Déu i del seu Evangeli. Que, en un món que passa, hi ha Algú que és per sempre”.
Gna. Isabel Górriz, Dominica de l’ensenyament de la Immaculada Concepció
Delegada Diocesana per a la Vida Consagrada Tarragona
“La vida Consagrada al llarg de la història ha rebut una invitació a ser persones de comunió, de l’escolta i de l’acolliment. Aquest segueix sent el nostre repte i la nostra manera de viure i ser en el món.
En aquest temps sinodal, Caminar junts, pels consagrats es ser conscients de la nostra crida, de la vocació compartida i la vida lliurada. Suposa adonar-se que Déu se’l troba caminant.
Per nosaltres, consagrats i consagrades, caminar junts a la missió, suposa reforçar la coresponsabilitat i el compromís en la missió de l’Església local, aportant els seus dons carismàtics sense perdre mai de vista la disponibilitat a l’Església universal.
S’ha de tirar endavant en comunitat missionera. Els consagrats, cadascun amb els seus dons i carismes, contribueixen a enriquir la missió de l´Església. Aquest temps sinodal és temps de gràcia i és temps que l’Esperit que ens anima tots els consagrats a enfortir la consagració vivint aquest moment com una oportunitat de trobada i proximitat amb Déu i els germans.”
P. Josep M. Henríquez Farreras, osb
Delegat per a la Vida Consagrada a Sant Feliu de Llobregat
Abordar el tema de la vitalitat de la vida consagrada en la diòcesi de Sant Feliu de Llobregat, i en un context tan específic com és la nostra societat, no és gens fàcil perquè actualment és un repte ple de riscos. No només
perquè ja és en sí complex el tema de la consagració en aquest temps dessacralitzat en el qual ens ha tocat viure sinó també, i sobretot, per la varietat i el nombre de comunitats i obres apostòliques que són un signe de la riquesa de la vida consagrada al servei de l’Església i de la societat.
Tot amb tot, hi ha uns aspectes importants a la vida dels consagrats de la Diòcesi que no s’ha destruït, que és central. Una proposta evangèlica i solidària que constitueix una de les millors cares de la vida consagrada. La seva aposta incondicional per Déu, la seva fidelitat a la pregària, a la vida en comunitat amb senzillesa, a la feina abnegada i silenciosa en els diferents àmbits, l’amor a la pobresa i l’austeritat de béns són aspectes que interpel·len. En aquest aspecte la vida consagrada a la Diòcesi té una notable salut i una gran vitalitat.
La majoria dels instituts de religiosos estan fent una tasca necessària i imprescindible a parròquies, a nivell de catequesi, joves, càritas, litúrgia, visita de malalts, consell parroquial i també en consell arxiprestal… En alguns centres escolars de religiosos es fa la catequesi infantil o altres activitats pastorals de comú acord amb la parròquia. I als centres sanitaris de religiosos hi ha una pastoral intensa que realitzen els mateixos religiosos.
