(CONFER · 04/04/24) La qüestió proposada pot tenir dues respostes immediates. La primera és que la intel·ligència artificial afecta res o gairebé res a la vida religiosa, perquè la major part de les persones consagrades viuen al marge d’aquests desenvolupaments, que els sembla una cosa molt aliena. No obstant això, una altra resposta és que sí afecta i bastant, encara que no ens adonem del seu impacte.
Per a començar, cal preguntar-se en quina mesura han afectat noves tecnologies a la Vida Consagrada, com els ordinadors, internet, la telefonia mòbil o les noves xarxes socials. És clar que aquests desenvolupaments han canviat la vida a molts consagrats, sobretot els menys majors. Aquestes tecnologies han exercit la seva influència en la pastoral, en la vida de l’Església i de la majoria dels ciutadans. Una altra qüestió és si aquesta influència ha estat positiva, o si ha suposat una greu disrupció, per exemple, en la vida comunitària, en les relacions personals, en la manera de viure els afectes.
Amb la irrupció de la Intel·ligència Artificial (IA) es percep un efecte que continua o incrementa les tendències que ja s’observen a partir de la difusió d’aquestes altres tecnologies de la comunicació que la precedeixen. Tret que la consagració sigui un exercici de completa fuga mundi i d’aïllament social i cultural, és inevitable que ens influeixin els desenvolupaments tècnics, per a bé i per a mal.
El cas de la IA també presenta totes dues facetes: la positiva i la negativa. En el primer cas, com totes les tecnologies, també aquesta contribueix a resoldre problemes i a facilitar tasques que podrien resultar oneroses. Com a assistent en diverses labors presenta oportunitats de gran interès. Per exemple, ho usem per a preparar homilies i temes dels que hem de parlar, per a escriure cartes, per a corregir textos, per a realitzar presentacions en reunions. En aquests camps es revela com una cosa molt pràctica que molts ja usem amb bons resultats, com abans ens van ajudar els ordinadors, internet i les xarxes, que han suposat grans avanços i un estalvi de temps.
Ambigüitats de la intel·ligència artificial
Altres prestacions de la IA poden resultar ambigües. Per exemple, el desenvolupament dels xats, o de sistemes de conversa focalitzada en temes o activitats. Ja es parla de fet de xats espirituals, és a dir, que plantegen una conversa intel·ligent i ben fundada que pot reemplaçar a un director espiritual mediocre –no a un o una molt bons-. Certs serveis o formes d’acompanyament pastorals podrien ser confiats a sistemes intel·ligents que podrien prestar ajudes de gran interès i eficàcia.
Seguint per aquesta senda, també aquests xats es proposen com a sistemes de conversa interessant, que es poden acompanyar per una veu agradable, i a més poden visibilitzar-se en hologrames personals. En molts casos aquests sistemes faciliten una conversa millor que la de les persones pròximes i de les quals estem avorrits o cansats d’escoltar.
Com internet i les xarxes, aquestes propostes plantegen problemes de fraternitat i relacionals que sovint no hem afrontat en la vida religiosa, perquè faciliten substituts molt realistes capaços de desplaçar o compensar la duresa i exigència de les relacions interpersonals. Es donen bastants casos de refugi de la solitud d’els/les consagrats/es en aquests ambients virtuals, alguna cosa que no m’atreveixo a jutjar, perquè pot convertir-se en un factor positiu de compensació.
Punts cecs de la intel·ligència artificial
Els problemes més greus per a la Vida Religiosa se situen potser en altres àmbits. Cal pensar per exemple en quina mesura el desenvolupament de la IA suposa un ulterior desplaçament i marginació de la Vida Religiosa, que es torna encara més anacrònica i irrellevant en un ambient en el que compten altres factors, en el que les noves tecnologies tornen el religiós una curiositat del passat, alguna cosa que no encaixa en els escenaris futuristes que es perfilen amb les noves tecnologies.
La vida consagrada es torna molt sensible davant aquests avanços que la desplacen. De fet, és fàcil percebre la difusió de sistemes super-intel·ligents com un pas més en la marginació del factor religiós, que pot fins i tot ser substituït per sistemes artificials d’acompanyament espiritual.
Alguns crítics apunten a més a un altre efecte negatiu de la IA. Quan es tracta d’una cosa “artificial” propícia una visió inautèntica del món i de les persones, una mirada còmoda i acomodadora, incapaç de compromís, i falsejadora de la llibertat i les seves tensions; anem cap a un excés de “simplificació” que ens allunya del món real i les seves inevitables tensions, dubtes i la necessitat de provar i d’experimentar errors. La Vida Religiosa també es veuria afectada si s’instal·la en aquest nivell còmode i inautèntic, perdria la seva identitat i sentit.
Un espai per a la Vida Religiosa
Potser no està tot perdut i sí que sigui factible concebre un lloc per a els/les consagrats/es en un ambient en el que les noves tecnologies ocupen cada vegada més espai i ofereixen majors prestacions. Un primer paper dels religiosos seria oferir certa estabilitat, un sentit de certesa i autenticitat, a través del testimoniatge d’unes vides consagrades a Déu, i per tant representant una referència a l’Amor últim, al més incondicional i transcendent. Davant els molts temors que treuen el cap amb el desenvolupament de la IA, és bo que certes comunitats mantinguin un ritme d’oració, de celebració i de silenci que adori, de reivindicació de l’essencial. També són importants com una reivindicació de “naturalitat” enfront de l’artifici.
En sentit més pràctic, la Vida Religiosa es veu com a institució terapèutica, és a dir, comunitats de sanació, especialment davant els creixents problemes de salut mental. Moltes comunitats i persones consagrades es converteixen en figures d’acompanyament, escolta i oració en favor dels qui més ho necessiten. La IA podria plantejar-se com un substitut funcional d’aquestes prestacions positives, però em temo que la tendència serà la contrària, i que la seva difusió i aplicacions tornin encara més necessari el recurs a persones de confiança, a comunitats d’oració, a realitats de silenci i d’intensa vida interior, a la recerca d’un fort sentit de transcendència i a una nostàlgia del Déu de l’amor.
Text: Lluis Oviedo Torró, OFM
